A la muntanya russa

05.12.2015 | 08:53
A la muntanya russa

En la tradicional ciclotímia de la política catalana, ara toca veure mig ple el got de l'acord entre independentistes per investir un president i formar govern abans del 1o de gener, data límit passada la qual s'ha de tornar a les urnes. L'onada d'esperança ha vingut d'un article de David Fernàndez a la premsa i d'una reunió en la que Junts pel Sí i la CUP han decidit continuar negociant. I així acaba la setmana, que havia començat amb la moral per terra després que l'assemblea de la CUP celebrada a Manresa es pronunciés en contra d'investir Artur Mas, candidat irrenunciable de Junts pel Sí. Abans d'aquesta davallada, la moral estava alta perque els cupòlegs detectaven signes evidents que els moderats partidaris de l'acord s'obien pas a dins de l'organització antisistema. Però abans d'aquest ramell d'optimisme (de la voluntat), l'ambient era ombrívol perquè el primer intent d'investidura s'havia frustrat. I abans d'aquella votació frustrant hi havia hagut moments de gran eufòria quan el Parlament havia aprovat la resolució d'inici del procés. Eufòria que esclatava després de dies de preocupació perquè les negociacions no avançaven. Preocupació que s'havia alternat amb moments de joia com el de l'elecció de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament. I al principi de totes aquests alts i baixos, l'alegria immensa perquè la suma de diputats de les "formacions del sí" superava la majoria absoluta. Una descàrrega d'endorfines que va portar l'escriptor Francesc Marc Álvaro a titula la seva crònica dels mesos anteriors amb un contundent "Per què hem guanyat". Deu setmanes després de les eleccions, i a la vista de com estan les coses, ell mateix es podria preguntar: "Hem guanyat?".

Dijous passat, a Manresa, el periodista Andreu Claret, que fou director de l'Institut Català de la Mediterrània, parlava de la situació al Magrib i a l'Orient Proper. Preguntat sobre l'Egipte, que coneix molt bé pels seus anys de treball a Alexandria, va dir que el president islamista Mohamed Mursi, apartat per un cop d'estat militar el 2013, "va cometre l'error de pensar que amb una victòria electoral per majoria absoluta n'hi havia prou per fer un canvi radical en un país". I això que Mursi encapçalava una majoria ben unida i sense esquerdes, condició que no es dóna en l'independentisme català, fins i tot si s'arriba a un acord d'investidura. La ciclotímia encara ens ha de portar unes quantes sacsejades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema