La televisió i la intel·ligència

05.12.2015 | 08:53

Encara que molts ja ho havien intuït, una investigació científica ha vingut a demostrar que la televisió -consumida en grans dosis- danya greument la intel·ligència de l'espectador. Una conclusió d'allò més alarmant si es té en compte que els espanyols passen una mitjana de quatre hores diàries estirats al sofà, o on sigui, davant de la pantalla de plasma.

L'estudi realitzat durant 25 anys per investigadors de diverses universitats de Califòrnia i Maryland suggereix que una exposició de més de tres hores a Sálvame, Mujeres y hombres y viceversa o fins i tot un telenotícies provoca inevitablement un "deteriorament cognitiu" en qui la pateix. Al cap d'aquest tractament de xoc, els teleespectadors començarien a tenir dificultats per memoritzar un número de telèfon o seguir el fil d'una conversa.

Ara s'entén per què se li deia "caixa tonta" a la tele quan, en efecte, aquest aparell tenia forma d'embalatge abans de convertir-se a l'actual format pla. El deteriorament cognitiu a què al·ludeixen en el seu argot els científics no és sinó la capacitat de despistar la gent que, segons sospitàvem, caracteritza el més popular dels mitjans d'entreteniment i informació.

Tot això ja ho van albirar, abans que els investigadors californians, els promotors de l'anomenada Setmana sense Televisió. Es tracta d'una lògia d'enemics de la petita -avui ja no tan petita- pantalla que ve convocant anualment una vaga d'aparells desendollats. D'aparells de tele, s'entén.

Els militants de la TV Turn Off Network proposen set dies d'abstinència de la tele, a manera de ramadà audiovisual, sota el lema: "Apaga la televisió i encén la vida". Addueixen que la tele engreixa, estaborneix els nens, dissuadeix de la lectura i contribueix a l'embrutiment de la família i de la població en general.

No per això deixa de tenir la tele les seves virtuts. Groucho Marx, per exemple, va exalçar les seves propietats educatives amb aquesta confessió: "Quan algú encén la tele a casa, jo me'n vaig a una altra habitació i em poso a llegir un bon llibre. Així, i mentre esperava que la meva dona acabés de maquillar-se, he acabat per adquirir una certa cultura".

La televisió pot ser, a més, un anticonceptiu de provada eficàcia. Nou mesos després que una cèlebre apagada deixés sense llum -i per tant, sense tele- Nova York, el nombre de naixements va créixer exponencialment en les sales de part d'aquella gran ciutat. Es coneix que, a falta de telesèries i programes del cor, els novaiorquesos van optar per altres activitats més plaents recorrent a l'ús d'un altre aparell.

Vist l'assumpte des del seu costat negatiu, l'alt consum de televisió a Espanya -quatre hores al dia, dos mesos a l'any- explicaria el baix nivell de natalitat que tant està comprometent el futur de les pensions. En la part positiva caldria felicitar-se, no obstant això, per la millora del nivell d'educació del país que ha portat la tele, en cas de ser certes les teories de Groucho.

Infeliçment, aquests investigadors malastrucs de Califòrnia que s'han passat un quart de segle investigant els efectes de la televisió sobre la ment, arriben ara a la conclusió que la caixa tonta ens atonta en deixar-nos el cervell en guaret. Deu ser per això que els candidats a les properes eleccions no paren de sortir en pantalla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema