Abans de començar, cal contemplar la hipòtesi que tots els partits perdin alhora. Un PP desinflat per sota dels 130 diputats, un PSOE assentat en el costat equivocat dels 100, Ciutadans que no arriba a 60 i Podem sense rematar-ne 40. Els amics dels números avisaran que els quatre contendents no poden empitjorar simultàniament, atès que el nombre de diputats en joc és constant i igual a 350. No gaire elevat per a la grandària d'Espanya, tot sigui dit. Si li semblen minses les xifres consignades, sumen 330 escons, de manera que encara han de ser rebaixades per encaixar nacionalistes catalans i bascos, les cendres d'IU i excepcions aïllades.

Una derrota a quatre no és desgavellada. Està continguda expressament en el mític sondeig del CIS, on el quartet protagonista arrodoneix resultats inferiors a les expectatives que ha estudiat durant la legislatura. A propòsit, l'innecessari trossejament de Podem en les seves varietats regionals demostra la por que genera, i desacredita enquestadors que es podrien suposar més temperats. Un resultat decebedor per a tots els candidats del 20-D generarà una insatisfacció col·lectiva. En dos d'ells perquè es desplomen, en els altres perquè no desborden. L'inesperat desenllaç es basa en el canvi de geometria. La bipolaritat imposa un guanyador, essència del tornisme. Amb quatre cossos en joc, ni la física avançada encerta a dominar les combinacions possibles.

Espanya és el país d'estadístiques menys fiables, segons la Unió Europea. Estranyament, també és l'únic país que se les creu, perquè cap veí se sotmet a un festí similar d'enquestes. El sondeig del CIS demostra una vegada més que els contribuents volien una nova política, que els ha estat negada amb contumàcia pel blindatge de PP i PSOE. Per afartament, han decidit prendre el vot pel seu compte, amb conseqüències imprevisibles per als sondejos. Era fàcil ajustar les dades a la segona victòria de Zapatero el 2008, quan populars i socialistes van acumular més del noranta per cent dels escons. La unanimitat a dues veus, el partit únic amb dues branques, s'ha desfet amb notable velocitat. Un de cada quatre enquestats vol avui que guanyin les eleccions Ciutadans o Podem, amb un marge que impacta com una revolució.

Els debats reemplacen els mítings i Bertín OsbornePedro Piqueras. El bipartidisme mediàtic també roda per terra, amb l'entrada de nous analistes com María Teresa Campos i Pablo Motos. Els que aventuren amb alegria continguda que el PP en té prou d'oficialitzar els resultats del CIS i demanar la mà de Ciutadans, tornen a operar amb tics d'antany. Els partits deixaran de funcionar com una caserna. Les formacions emergents es caracteritzaran per una cohesió dubtosa. Accediran al Congrés desenes de diputats que pràcticament no es coneixen, tot i compartir sigles. Alguns d'ells no hauran passat ni cinc minuts a soles amb el seu líder, que difícilment podrà reclamar una adhesió indestructible. S'al·legarà que tampoc Rajoy s'asseu a dialogar amb els seus. Potser aquí comencen els seus problemes, perquè populars i socialistes es basen en una disciplina periclitada.

El vot és un sagrament de molt delicada administració. El CIS és la Wikipedia demoscòpica, aclaparador en detalls. No obstant això, l'excés d'informació del sondeig no elimina la suspicàcia davant d'un error que anul·li el conjunt. Costa delimitar si l'organisme estatal enquesta o passa factura, encara que Pedro Sánchez no té dret a retreure-li els tremends errors del seu lideratge condescendent amb el PP. Dos de cada quatre enquestats mantenen la indecisió. Bona part d'ells a la frontera de Ciutadans, que encara pot créixer de refugiats socialistes i populars.

El CIS realitza més treball d'anàlisi en un sondeig exhaustiu que el Govern en quatre anys. No obstant això, el seu repartiment de vots entre esquerres i dretes no ve ratificat pels comicis celebrats al llarg de la legislatura. Si ja és aventurat garantir la majoria absoluta a la suma de PP i Ciutadans, el Centre col·loca al Congrés a més de 200 diputats d'orientació conservadora, per menys de 150 de progressistes. Aquesta proporció no es va registrar en pràcticament cap de les circumscripcions on es van celebrar les passades autonòmiques i municipals. Segons el CIS, tot ha canviat des del maig.