Nota d´agraïment
FAMÍLIA DE PERE BAGÓ SOBRERROCA. Banyoles.
Volem agrair de tot cor la tasca i el suport rebuts per part de tot el personal sanitari que va acompanyar-nos en el dur i llarg trajecte de la malaltia d´en Pere.
I ara que ens ha deixat, volem agrair a tothom que ens ha acompanyat i reconfortat amb la seva presència i les seves paraules en aquests moments tan difícils.
Moltes gràcies.
L´ara i l´abans de les festes nadalenques
Montse Pastells Genover. Salitja. Girona.
Ahir, l´avi m´explicava les tradicions familiars durant el Nadal, com eren els seus regals, què portaven els Reis, el seu Tió... Em vaig preguntar quins regals rebia el 24 de desembre cagant el Tió i amb quina il·lusió els obria. Tota encuriosida, li vaig preguntar. Ell, emocionat, em va dir la típica frase: «Els temps han canviat molt». Abans, amb una teula de xocolata i un petó dels pares érem els nens més feliços, en canvi ara, es valoren molts altres esforços econòmics que no pas la il·lusió de tenir allò que tant t´agrada, petits detalls, va dir.
Llavors me´n vaig adonar. En què ens hem convertit? On ha quedat l´alegria que no prové dels regals durant el Nadal? Des d´aquí reivindico el canvi que ha suposat la gran capitalització, els llums de Nadal als carrers i la societat materialista. Aixequem el cap de les pantalles, aturem les butxaques, obrim els ulls i adonem-nos, si us plau, del parany psicològic en què hem caigut. Aquest Nadal és hora de valorar les petites coses que fan els altres per nosaltres, gestos, abraçades, detalls... Com ho feia l´avi. I és que ja ho diuen, la veu dels grans és la dels savis. Gràcies, avi.
Els pressupostos d´Anglès deixen coixos Benestar
Pere Espinet i Coll. portaveu del grup PAU a l´ajuntament d´anglÈs.
Anglès és un poble on la immigració arriba al 23%. La conseqüència de la situació socioeconòmica del moment fa que a moltes famílies els costi molt arribar a final de mes. El treball, l´esforç de Càrites i el voluntariat ajuden en bona part per tal que a moltes famílies els pugui arribar un suport vital material per poder afrontar el dia a dia.
La sorpresa del grup PAU i la de molts assistents al Ple dels pressupostos va ser quan en l´exposició de les partides s´incrementava en 18.000 euros més la despesa destinada a les Gales i deixaven tal com fins ara la destinada a les ajudes de famílies necessitades. Atesa aquesta situació, vam argumentar que no ho vèiem bé, que calia millorar més la partida del Benestar, i que malauradament cada dia hi ha gent més necessitada. Pel que fa a l´apartat de Salut pública, també hi vam fer una sèrie de consideracions que esperem que els suggeriements fets per part del nostre grup PAU sobre la Salut i el Benestar els tinguin presents, puguin rectificar i fer uns pressupostos força més sostenibles
Emissions monetàries arbitràries
quim durall. banyoles.
Si permeteu opinar als no gaire versats en el tema de l´emissió dels diners, us agrairé que em llegiu i corregiu. Entenc que la quantitat de diners existents ha de recolzar la totalitat del valor dels béns creats i dels serveis prestats a la societat. Com ho fan i controlen els doctors en ciències econòmiques? No ho sé, però ho fan. De manera que si, de la nit al dia, emeten el doble dels diners circulant, crearien una inflació, i totes les coses, un cop estabilitzada la pertorbació, valdrien el doble; amb la qual cosa es trairia els estalviadors dels diners economizats amb grans suors. Una cabronada de desconsideració, dels emissors de diners, als pobres treballadors.
Ho dic perquè ara es parla molt de noves emissions de monedes locals, amb pretextos caritatius o socials, o no tan socials; com la moneda «bit coin», tan especulativa com virtual. Així veiem l´alcaldessa de Barcelona, ??«la Colau», i els visionaris marxistes-leninistes-anticapitalistes de la CUP, voler emetre una nova moneda només per a Barcelona i Catalunya, al marge de l´euro, amb fins socials, segons argumenten les seves embrollades ambicions insostenibles.
Això equivaldria, com dic, al fet que el Banc Central, l´emissor clàssic de moneda, llancés, capritxosament, una quantitat de diners, sense estar recolzat per nous béns creats, de manera que (per paral·lelisme) aquesta moneda social, que vol emetre «la gran economista Colau» i «els grans deixebles de Marx de la CUP» no seria ni més ni menys que una espècie de frau parasitari sense base ni fonament, com les puces xuclant la sang gratis del gat, en degradar el preu dels béns, que altres han defensat amb moltíssims esforços i equitat reconeguda. Jo imposo els meus diners «socials», els introdueixo «oficialment» al mercat, amb tots els bemolls, i em cau la benedicció del cel completament gratis per la meva genialitat!
Els diners són un dels majors béns socials i, segurament, dels pocs que justificarien l´existència d´una administració-política-econòmica súper vigilant. No entenc, doncs, per què l´emissió dels diners es consenteix en mans de persones arbitràries i capritxoses, que alegrement puguin posar en marxa les màquines impressores de bitllets i devaluar, o inflar, per pur artifici, el preu dels béns creats ja recolzats amb bitllets oficials reconeguts i controlats amb rigorositat.
Per mi, l´empresari industrial (no el bancari), creador de riquesa de béns i serveis, és un petit redemptor al qual cal mimar especialment, sense que la maquinària capritxosa de l´emissió de diners descontrolat pugui mai defraudar la societat, com ara tracta de fer «la Colau», la inexperta alcaldessa de Barcelona, ??i els inconsistents tronats dels marxistes-anticapitalistes de la CUP, partit al qual el burgès i traïdor Mas busca abraçar per ser elegit «President-Déu» dels pobres treballadors catalans.
No sé si m´hauré explicat, però era molt més senzill i transparent allò d´abans: canviar un quilo de patates per un de cebes; encara que mai per les piles de melons verds i calçots dels polítics que, com mai, ara fan malbé el món polític i econòmic de Catalunya, completament en mans d´ineptes i visionaris del més novel·lesc i pintoresc, per no dir pertorbador i inacceptable.