Entendre l'actual política catalana és intricat si un no assumeix amb molta fe l'argumentari oficial. Dues de les paraules més usades (sobiranisme i sobiranista) ni tan sols figuren en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el qual sí admet sobirà i sobirania, que res tenen a veure amb els eufemismes sobiranista (independentista) i sobiranisme (independentisme). Una altra paraula d'ús comú és desobediència. Quan s'iniciarà? I amb què? Artur Mas va tenir una oportunitat d'or quan el TSJC el va citar com a imputat per la consulta del 9-N. Només li calia haver dit: "Sí, vaig convocar un referèndum, què passa?". Va preferir desviar la culpa als anònims voluntaris. La segona oportunitat, molt més formal, és el document de separació d'Espanya aprovat per JxSí i la CUP. Deixava clar que el Parlament "no se supeditarà a les decisions (...) del Tribunal Constitucional". Aleshores, ¿quin sentit té presentar al·legacions al mateix TC o argumentar que no té valor jurídic? O es desobeeix o no. La resta és una presa de pèl o tirar la pedra i amagar la mà. Per cert, dimecres es compleix el termini d'un mes per iniciar la tramitació de les lleis de procés constituent, d'Hisenda i de Seguretat Social.
