Aquesta setmana la Comissió de valors i de la competència ha posat una multa de 25 milions d'euros a Iberdrola per haver fet trampes en l'oferta d'electricitat hidroelèctrica al desembre de 2014. Llavors, com ara, dues centrals nuclears es trobaven aturades en tasques de recàrrega de combustible i no hi havia vent. En lloc d'ofertar més hidràulica per compensar la baixa oferta de generació, Iberdrola va preferir ajustar la seva oferta, i afavorir que les centrals de carbó i de gas aportessin més energia al sistema. Tot això quan la demanda és més alta perquè fa fred. El resultat va ser que el 4 desembre del 2013 el preu al mercat va arribar a 100 €/MWh, quan el preu mitjà és de 45. Al mes de gener següent hi havia d'haver la subhasta pel preu domèstic per al trimestre, subhasta que agafava com a referència el preu de l'últim mes. El resultat va ser que el ministre va haver d'anul·lar-la, proposar un altre mètode per fixar preus i obrir una investigació per saber què havia passat. La multa de 25 milions es diu que és per compensar el dany de 21 milions a la societat, però s'estima que aquest va ser de 100 milions. Aquesta vegada el regulador no va poder fer la vista grossa i va haver d'investigar les trampes que es fan al mercat diari, però el cert és que el problema és la manera com aquest mercat genera els preus, on la trampa és diària i el preu s'altera en benefici de les elèctriques.

Fa mesos que la velocitat de l'ADSL és molt baixa. Si feu un test, veureu que sovint hi ha velocitats de baixada entre 3 i 7 Mbps, però de pujada entre 0,1 i 0,9 Mbps, tant si és en una empresa com en una residència. Tenir una velocitat de pujada de 0,1 Mbps en una empresa és retallar-li les ales, car no pot enviar ni un plànol ni un arxiu pdf, tasques habituals, i ja no parlem de controlar una màquina a distància, impedeix que la gent pugui treballar des de casa seva... en fi, és un fre al desenvolupament de l'economia digital. "Posa fibra òptica", és la resposta... això si és que hi ha la possibilitat o si la inversió és raonable i no especulativa. Aquesta setmana Movistar ha comunicat als clients que fa un any van contractar una tarifa bàsica de 38 €/mes que els apujaria fins a 47 €/mes amb la mateixa misèria de servei. El resultat és que molts clients han decidit passar-se a altres companyies amb tarifes més raonables. Telefónica fa temps que ha decidit no fer més de Telefónica, que el seu negoci ja no és la xarxa de telèfon i dades sinó que són els continguts. Va a tots els fòrums i conferències dient que no pot ser que Google i Facebook facin negoci a costa de la seva xarxa, quan algú li hauria de dir que no hi hauria ús de la xarxa sense Google i Facebook, que Telefónica és el que és gràcies a la imaginació d'altres. Va decidir entrar en el món dels continguts, primer amb Imagenio i ara amb Movistar Plus i pretenen que tothom agafi aquest servei. Mentre van fent això no inverteixen en les xarxes, i deixen de la mà de Déu la de cou?re i alenteixen tant com pden el desplegament de la xarxa de fibra òptica, mirant de reüll altres continguts a la xarxa, com Netflix. El regulador dirà que ja hi ha altres companyies per canviar si un usuari no està a gust, però el problema és que el funcionament de la xarxa depèn de les inversions de Telefónica i fins ara ha aprofitat els guanys que ha fet a Espanya per fer compres internacionals, no per invertir-los en la pròpia xarxa, oblidant-nos com a clients.

Ambdós problemes denoten un mal funcionament del regulador que ha de vetllar per la relació entre les companyies i els usuaris, així com el compliment d'un nivell d'inversió mínima. Si això no es fa, el nivell del servei anirà caient i arribarà un dia que potser haurem de decidir que certa xarxa haurà de ser pública. De fet, l'alta tensió i la fibra òptica ho haurien de ser.

Els programes electorals d'aquests dies van fent propostes. A Catalunya es comença a proposar el salari mínim a 1.000 euros, proposta que em sembla que pot ser contrària a la creació de llocs de treball, però d'això en parlarem un altre dia de forma més concreta. El que em sembla que pocs polítics fan és veure que el problema és el poder adquisitiu més que no pas el salari que es cobra. És el mateix apujar salaris que abaixar els costos i només he vist que el candidat d'en Comú Podem, Xavier Domènec, denunciï l'actuació del sistema elèctric dient que l'electricitat és més cara a Nou Barris que no pas a Nova York. Si resolem la factura elèctrica i la telefònica, l'estalvi anual pot ser de 500 euros, però si resolem l'habitatge, l'estalvi addicional pot ser de 5.000 euros, és a dir, un import molt superior a la diferència entre el salari mínim i un de mileurista.

El drama del país és donar per fet que certes companyies tenen dret a apropiar-se dels nostres esforços, no exigir als partits polítics la fi d'aquestes pràctiques. Deu ser un problema derivat del fet que els partits i els polítics que ens han governat fa massa anys que hi són i, o bé tenen interessos dins aquestes empreses (portes giratòries), o bé assumeixen el problema com irresoluble. Ara sembla que això s'acaba, amb nous partits, nous polítics i noves maneres de veure les coses, però no les tinc pas totes. Veurem la intel·ligència política dels que entren i si són capaços de fer front a aquestes oligarquies que ens xuclen la sang. Sí, hi ha altres maneres de fer en l'economia, us en dono fe.