Que parli un altre, senyor Mas

06.12.2015 | 09:27
Que parli un altre, senyor Mas

Quan escrivia als diaris de Barcelona, abans que tots m'expulsessin per denunciar la corrupció, Artur Mas em va invitar a sopar. Jo era un solitari denunciant també de la discriminació que patia Catalunya en peatges i impostos. Els meus articles sortien recollits en el llibre El peatge de Catalunya i la fi de la història espanyola de 1997, títol bastant profètic, diria. Els dos partits que controlaven Catalunya, socialistes per convicció i CiU per conveniència, negaven que hi hagués cap discriminació. El conseller d'Economia, Artur Mas, m'invità, però, a sopar en un reservat junt amb un expert en cinema i un en sanitat. Va preguntar sobre espectacles públics al cineasta i sobre hospitals públics a l'hospitalari. Quan arribà el torn de l'economia va preguntar sobre peatges i afegí: "Tu Vergés no diguis res". Així que l'opinió que es formà sobre la discriminació de Catalunya li donà un cinèfil i un sanitari.

Artur Mas era i és una contradicció. Imposat president de la Generalitat per Jordi Pujol per escalfar la cadira al fill sacrificat a la política, Oriol, quan el milhomes perdé el poder, el primer que ha fet és carregar-se tota la família pessetera, cosa que tots li hem d'agrair. On estaríem amb la família Corleone al poder? Encara que estigués retirat Marlon Brando cultivant tomàquets, o en el cas del nostre hortet, dictant memòries inventades plenes de mentides.

Una altra contradicció de Mas, o més aviat evolució després de la seva revolució esbandint la pujolada, ha estat liderar el canvi de la burgesia de l'autonomia cap a l'inde?pendentisme. Un canvi forçat per Madrid amb el cop d'Estat del Tribunal Constitucional el 2010 carregant-se l'Estatut referendat. Quan desapareix la seguretat jurídica, no queda possibilitat de pactes. Inimaginable avui un pacte del Majestic amb l'Aznar. La no resolta qüestió catalana ha trencat la política espanyola. El PP i socialistes estan desapareixent de Catalunya i han quedat incapacitats de governar sols a Madrid. Madrid descobrirà el que és habitual a Catalunya, les coalicions, curiosament gràcies a un partit català que odia als catalans. Potser creuen que C's es carregarà la burgesia catalanista, però si falangitoRivera es dedica a discriminar encara més els catalans crearà més independentisme que el negacionista Rajoy. Falangito Rivera no solucionarà la falta de majoria dinàstica a Madrid i la seva incapacitat de pactar amb Catalunya. Anul·larà la retallada del Tribunal Constitucional de 2010 i farà un pacte fiscal que pacifiqui Catalunya? No i no perquè falangito Rivera pensa com Franco, "Estatuto en mala hora concedido". Deixem els falangistes de plató de televisió per quan toquin, demà passat.

Ara toca investidura. Per què Mas ha de ser president? No va treure majoria de diputats ni de vots tot sol. Alex Salmond dimitia a l'acte reforçant l'independentisme que ha arrasat en les eleccions al Parlament de Londres. Aquí Mas vol imposar-se de president a la CUP, que ja deia no abans de les eleccions. Ser president no és cap premi ni garanteix que la burgesia segueixi amb el procés. Seguiria igualment amb Carme Forcadell, que treia milions al carrer. Convergència s'està reestructurant i vol fer-ho manant. El nou nom, Democràcia i Llibertat, ve de Ramon Trias Fargas (amb l'afegitó Social avui censurat). Renovar no és presidir, o com em deia Mas, que parli un altre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema