Cartes

07.12.2015 | 06:30

I ara el Museu del Calçat
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí. Girona.
A la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona, fins al dia 15 de novembre, hi havia el Museu del Calçat. Un altre cop, doncs, tanca un altre establiment de tota la vida, aquest també emblemàtic per ser un museu únic, peculiar i singular. Aquí hi havia la Casa del Gremi dels sabaters, oberta l´any 1870. El museu va ser obert l´any 1970.
Tots els que l´havíem visitat no crec que el puguem oblidar. No serà el mateix veure les peces en un altre museu. El seu emplaçament, el mateix museu, amb les pintures que tenia, la sala de l´entrada i la sala gran on hi havia els prestatges amb tots tipus de calçat històric i altres peces relacionades amb la seva història no es podrà substituir enlloc més. L´evolució del calçat s´explicava des del segle XVIII fins avui, amb sabates de diferents èpoques, altres peces de roba i complements, així com amb documents diversos tals com fotografies antigues.
Sí que és veritat que era un museu petit; d´aquí venia, però, el seu encant, ara que ens venen aquests museus mastodòntics. Tenia un aire de segle passat que amb les pedres del seu voltant era ideal. L´amabilitat del senyor que explicava peça per peça era extraordinària. En coneixia molt bé tots els detalls, inclosa l´autoria de totes les pintures que decoraven l´entrada. T´oferia la visita guiada per ell només d´entrar i a aquells que acabaven de fer-ho els aclaria que aquella sabata gegant que veien era la sabata més gran del món. Novament ha estat el preu del lloguer que s´ha emportat una petita part del barri gòtic de la ciutat. Caldrà ara veure què posen en aquest espai. Tot fa pensar que res semblant al Museu del calçat que hem perdut tots. Més mediocritat dins l´ambient amb tota seguretat.

No ens volen com som, ni com voldríem ser
Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.
Estic a prop de complir 80 anys i si estigués en la situació de lluitar i decidir el meu futur, davant dels esdeveniments i de la mala trajectòria que aquest país anomenat Espanya ha enfilat esmicolant la ja feble democràcia sota la batuta dels hereus del franquisme, de ben segur que no m´ho pensaria gaire  per fer la maleta i aixecar el vol cap a altres països on els drets de les persones són més respectats que a la península Ibèrica, i per ser més concret a l´Estat espanyol; recomanació que faig a la joventut catalana, en el cas que el procés per la indepèndencia fracassi, perquè Catalunya ho tindrà molt difícil per tornar a ser aquell tros de món en què tothom d´arreu se sent com a casa seva.
Catalunya ha enfilat l´agulla cap a la independència, però hi ha un sector que s´autodefineix independentista (CUP amb 10 escons), que no vol responsabilitats de govern, però sí que vol ser beneficiari dels resultats de la lluita de 62 escons al Parlament  estan portant a terme (JxSí), i lluiten per evitar el xantatge dels anti de tot, especialment antiMas; d´aquests radicals, (sempre referint-me a la cúpula) a mi m´agradaria saber la història del seu passat, què feien i a on eren quan governava el seu i de molts catalans, pitjor enemic Jordi Pujol, que féu hereu Mas, al qual ara se li volen atribuir responsabilitats corruptes.
Serà feixuc i difícil fer el camí cap a la independència, però el farem i com ho ha de fer la gent assenyada i civilitzada, que esperem hi sigui en ambdós sectors (Sí-No), (espero no quedar-me a mig camí).
En els últims compassos de govern del PP, s´estan produint esdeveniments de destrucció cívica, cultural i econòmica, sobre un país democràtic, respectuós i treballador, pel sol fet de voler votar per consultar als ciutadans de Catalunya quin ha de ser el seu futur; si ser europeus només comporta la responsabilitat de pagar perquè els bancs no tinguin problemes, i no comporta l´arbitratge en els casos de constrenyiment als ciutadans, jo pregunto si val la pena ser membre de la comunitat econòmica europea (CEE). No voldria donar la raó a la CUP, en relació a ser europeus, però si des de Brussel·les o Estrasburg no hi tenen res a dir en contra de l´espoliació a Catalunya per part de l´Estat i en concret del Govern central, crec que entre tots ens estan robant els diners a tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema