L'alcalde de Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, ha defensat els ajuntaments que han aprovat la moció de suport i adhesió a la resolució independentista del Parlament de Catalunya del 9 de novembre. Per la seva part, l'Audiència Nacional ha obert diligències per investigar si els membres dels plens municipals que van votar a favor van cometre delictes de rebel·lió, sedi?ció, prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i ús indegut de fons públics. Déu n'hi do!
La resposta de l'AMI no s'ha fet esperar. En un comunicat afirmava que: a) es tracta?va d'una declaració política de caràcter simbòlic, sense cap efecte jurídic i, b) s'emparava en la llibertat d'expressió (art. 20 CE), en la llibertat ideològica (art. 16 CE) i en el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE). Quin joc és aquest?
La seqüència dels fets és una imitació d'una triada dialèctica que explicaria l'evolució de la realitat, però també la seva involució. En efecte, la declaració secessionista assumida per alguns ajuntaments seria el punt de partida (tesi). Al poder judicial de l'Estat li correspondria la negació dels acords dels plens (antítesi). I la resposta de l'AMI admetria que l'ampul·losa moció era simbòlica i s'emparava en la llibertat d'expressió (síntesi).
En definitiva, la negació de la negació implicaria acceptar que la resolució del Parlament no tenia cap valor jurídic. Quin paperot per aquells ajuntaments que han seguit fil per randa les instruccions de l'AMI! Com es poden emparar amb els articles de la Constitució quan la resolució insta el futur govern a complir exclusivament les normes emanades del Parlament de Catalunya? Com es menja que s'insti a desobeir la legalitat constitucional i, a la vegada, s'utilitzi la mateixa per no crear inseguretat jurídica fins l'aprovació d'una futura constitució catalana?
Hi ha, però, alguns elements del comunicat de l'AMI, reiterats per Carles Puigdemont en entrevistes, que és necessari analitzar amb deteniment. En primer lloc, la moció a més del suport afegeix l'adhesió a la resolució del Parlament de Catalunya. És a dir, adherir-se implica estar completament d'acord.
En segon lloc, l'alcalde de Girona (amb 10 dels 25 regidors) representa a tots els gironins i no només als independentistes. No hauria de portar l'aigua al seu molí amb una moció política sectària.
En tercer lloc, l'exercici de la llibertat d'expressió no empara cap acord que s'interpreti com una provocació per saltar-se la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.
Com sostenia Noam Chomsky: «Si no creiem en la llibertat d'expressió de la gent que menyspreem, és que no hi creiem en absolut».
