Nous mitjans sense nova teoria

08.12.2015 | 00:00

Els nous mitjans i els usos més recents de la tecnologia -a través dels dispositius mòbils, la intel·ligència artificial, els robots, l'internet de les coses, el big data- són objecte d'una àmplia defensa per part dels teòrics del determinisme digital, els quals sempre atorguen una càrrega favorable a les possiblitats de la comunicació, en especial, en les seves formes interactives. La teoria en què es basen aquests entusiastes té ben poc de nova, però s'ofereix amb la grandiloqüència que concedeix una visió extremadament positiva de les oportunitats econòmiques i industrials que presenten les innovacions. Les implicacions normatives, allà on no són explícites, descansen sobre els valors del canvi, la varietat, la mobilitat i l'individualisme. Se suposa que el progrés social és generat per l'expansió d'unes comunicacions que han de proporcionar-nos una major llibertat i satisfacció. Està això demostrat? És evident que encara no. Per tant, una de les tasques pendents per als experts en ciències de la comunicació comença per formular proposicions clares en aquesta àrea i acaba per definir un marc adequat per posar a prova aquestes teories.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema