La Universitat de Girona (UdG) ens observa a vol d'ocell des de la seva talaia de Les Àligues. Només ella és capaç de detectar les mancances de la societat en el seu conjunt. Mentrestant, les formiguetes del fondal feinegem atrafegades en la defensa dels nostres interessos sectorials, sense veure que formem part d'aquest rusc interconnectat. Sovint, les nostres accions beneficien el nostre gremi a costa de perjudicar l'interès general. Com el periodista que busca títols incendiaris o morbosos. Beneficia el seu mitjà, que a curt termini remunta audiència, però perjudica una societat que per comptes d'interessar-se per la cultura o per la ciència, ho farà pel sang i fetge escabrós. En aquest sentit, és important la proposta nascuda a la UdG de creació del Campus Comunicació Cultural i Corporativa, un intent de crear espais de diàleg entre els diversos sectors que comparteixen interessos en el mutant món de la informació i les noves tecnologies de la comunicació. L'únic suggeriment, però, és que s'esforcin una miqueta més i demostrin la seva «expertesa» emetent comunicats clars, que les formiguetes puguem entendre.
