Ara mateix, podeu trobar un grapat de diccionaris en línia. A mi no em diuen gran cosa. Trobo que els diccionaris són per fullejar-los, encara que sigui a l'atzar. No hi ha res més agraït que anar passant pàgines i quedar-te bocabadat amb les grafies i els significats de les paraules. Els diccionaris, ai!, estan reblerts de meravelles disposades per ordre alfabètic.
No sé si ja heu tingut als dits el Diccionari de Llengua Catalana. Ma?nual, fet amb l'assessorament del lingüista Pau Vidal. El trobo molt útil. Potser el més cridaner sigui dir que incorpora paraules com friqui, futon, guiri, mileurista, xador, xiringuito i xuleta. Però, més enllà del núvol de neologismes, modismes i manlleus de l'anglès i el castellà, l'important és que l'obra ens ofereix solucions concretes sobre els usos lingüístics. O que ens indiqui si una paraula pertany a un registre culte, formal, col·loquial, poètic, malsonant o despectiu.
Aquesta darrera informació és cabdal. I Vidal ho remarca en el pròleg dient: «Quelcom és una paraula culta que escaurà a un discurs solemne, però ens farà xerricar les orelles si l'engeguem en una conversa distesa sobre futbol». Ja té raó, jaÉ Si cobréssim un euro per cada «quelcom» pronunciat o escrit en un context erroni, tots seríem més rics que Mark Zuckerberg.
Per acabar de reblar el clau, aquest diccionari també ens adverteix sobre un grapat d'incorreccions lingüístiques i ens orienta sobre els usos preferents d'alguns termes. Hi insisteixo: és un totxet magnífic. Només li trobo una pegaÉ Com que inclou 30.000 paraules i expressions, de seguida se'm farà curt.
