Costa d'entendre que uns partits que fa quatre dies defensaven a mort el procés cap a la independència i anunciaven divuit mesos de decisions per anar endavant i per trencar amb aquella Espanya que tant i tant ens ha ofegat, ara es presentin com si res a unes eleccions espanyoles, amb l'objectiu d'obtenir representació en unes institucions que fa quatre dies deien que no reconeixien, però que ara sembla que sí els interessen. La política ja ho té, això, fa tants gira?volts que un mateix discurs pot dir tot el contrari segons el lloc on es diu o el moment en el que es fa servir, i tothom es queda tan ample encara que una cosa i l'altra siguin del tot contradictòries.
De fet, alguns d'aquests que ara vo?len ser a Madrid, ja ho diuen sen?se embuts que no hi aniran a fer res de res, que hi van perquè to?ca anar-hi malgrat que aquest objectiu no coincideixi ben bé amb el de trencar amb Espanya. En aquest punt, cal dir-ho tot, en això de pre?sentar-se a les eleccions espanyo?les els únics que han demostrat coherència són els de la CUP, que tenen clar que no han d'anar a fer res a Madrid, encara que la seva incoherència sigui anterior pel fet de participar en un sistema, el Parlament de Catalunya, en el qual no creuen.
Ara, la capacitat de ser incongruents o no queda en mans de la ciutadania. Què faran els milers de vo?tants per la independència, esco?lli?ran uns representants d'un estat que no reconeixen? O faran com els par?tits, que a Catalunya sóc indepen?dent i a l'Estat formo part del sis?tema parlamentari espanyol.
Qui ho havia de dir, que només en dos mesos es posaria a prova la ferme?sa d'un procés que ni és tan ferm, ni és tan clar, ni compta amb tanta passió com alguns ens vo?lien fer creure. Senyors, això és la po?lítica, un barret de màgia del qual sem?pre surt el conill que més convé.
