Quan estem a punt de finalitzar la primera setmana de campanya electoral, és un bon moment per anticipar els escenaris que pot provocar el resultat del proper 20 de desembre no només pel que fa a la política espanyola sinó que també a la catalana. Es preveu una gran sacsejada política, segurament la més gran des de la transició, que afectarà de ple la política catalana en un moment d'impàs després de que ja han passat més de dos mesos del 27 de setembre.

Més enllà del que acabi succeint a nivell estatal, el que votin els catalans d'aquí a dos diumenges marcarà no només l'esdevenidor del que coneixem com a "procés" sinó que també al propi govern de la Generalitat i influirà en el mapa polític català dels propers anys. Totes les enquestes ens auguren un Congrés dels Diputats dividit en quatre grans forces i en l'àmbit de Catalunya, un empat entre els cinc principals partits polítics que es mourien entre els vuit i els deu diputats cadascun, amb una incertesa absoluta a l'hora de saber qui n'acabarà ocupant el podi.

Un escenari incert del que tant pot resultar una victòria d'En Comú Podem, com d'ERC, de Democràcia i Llibertat, de Ciutadans o fins i tot el PSC té alguna opció de victòria. De totes maneres, depenent de quin partit acabi guanyant a Catalunya, les lectures seran molt diferents per l'esdevenidor del "procés" i del nou govern de la Generalitat.

Els partits independentistes, doncs, tenen clar que és vital resoldre la investidura del nou president abans del 20 de desembre, ja que després d'aquesta data no només tindrien molta menys capacitat de moviment sinó que segurament moltes de les coses que voldrien fer els seria gairebé impossible portar-les a terme.

Tres són els principals motius pels quals tant a Junts pel Sí com a la CUP els urgeix arribar a un acord abans del 20 de desembre.

El primer, la lectura que es farà dels resultats. Tot sembla indicar que l'independen?tisme no guanyarà aquestes eleccions ni en vots ni en diputats. I fins i tot és molt probable que el partit més antiindependentista, Ciutadans, guanyi a Catalunya. Aquest resultat és normal, ja que no són les eleccions en les quals el sobiranisme es troba més còmode, però això no impedeix que se n'acabi fent una lectura interessada. Els resultats del 20-D seran llegits des dels partits i l'opinió pública espanyola com un càstig a les negociacions de JxSI i la CUP i, sobretot, com una segona volta del 27-S. Es llegiran com un càstig a l'independentisme just tres mesos després de les eleccions plebicitàries. Això que succeirà, de ben segur, només es pot contrarestar amb la solidesa d'un nou president elegit democràticament. El 21 de desembre ens trobarem amb una confrontació de relats sobre el que ha passat entre les eleccions catalanes i les espanyoles i sobre què vol el poble de Catalunya. L'independentisme necessitarà alguna carta guanyadora que il·lusioni i aquesta només pot ser un acord per a l'elecció d'un nou president que desencalli la conformació d'un nou executiu sobiranista.

El segon és evitar la crisi dins dels partits sobiranistes. A les eleccions espanyoles, els membres de la coalició Junts pel Sí s'han presentat per separat i depenent de quin siguin els resultats, l'equilibri de forces que es va pactar en la coalició que va guanyar les eleccions catalanes pot saltar pels aires. Si ERC queda per davant de CDC -ara Democràcia i Llibertat- és possible que es comencin a qüestionar quotes, percentatges i fins i tot lideratges que estaven construïts sobre la premissa que el lideratge corresponia a CDC. Per això és molt important aconseguir un acord pel que fa a la presidència entre JuntsXSí i la CUP abans que es conegui l'equilibri de forces de cada soci.

Però la CUP tampoc queda al marge de l'impacte dels resultats del 20 de desembre tot i que no es presenti. D'aquí a nou dies, la CUP podrà veure a on han anat a parar els seus votants. I podrà veure si han optat per ERC o per En Comú Podem. No és el mateix que vagin en una direcció que en una altra, sobretot tenint en compte els diferents corrents que hi ha dins el partit a l'hora d'investir Artur Mas. Per això, a la CUP també li pot interessar encarrilar el tema de la investidura abans del 20 de desembre.

I finalment, el tercer motiu és electoral. A cap dels partits independentistes li interessa unes noves eleccions el mes de març. Però a l'independentisme tampoc li interessa gens una victòria "espanyolista" clara a Catalunya en aquestes eleccions generals i essent conscients que el votant sobiranista es troba desmobilitzat per la tipologia de l'elec?ció, però sobretot per la frustració de les negociacions entre la CUP i Junts pel Sí, seria important un impuls que ajudés a salvar els mobles a l'independentisme just després dels històrics resultats del 27 de setembre. I això només es podria aconseguir amb un acord per elegir un nou president -amb la posterior aprovació per l'assamblea de la CUP el 27 de desembre-. Aquest fet podria tornar a mobilitzar una bona part de l'independentisme i evitar uns resultats que podrien ser dolorosos.

Tot apunta, doncs, que hi pot haver un acord per elegir el nou president de la Generalitat just abans del 20 de desembre. La propera setmana pot ser decisiva.