Cartes

11.12.2015 | 00:00

Agraïment al personal del Trueta i del Santa Caterina
maria cairol i rigau. anglès.
Fins al traspàs d'en Pep fa pocs dies, no havíem tingut oportunitat de donar públicament les gràcies a tot el personal de dos grans hospitals com són el Josep Trueta i el Santa Caterina. Durant un mes el meu Pep, marit i alhora pare, ha estat atès amb totes les garanties mèdiques, a les quals s'ha afegit les humanes, ja que els equips de professionals d'aquests dos hospitals no tan sols excel·leixen en la praxis mèdica, sinó també en la personal. Els darrers dies a l'hospital Santa Caterina, quan el final s'acostava, tots ells s'han desviscut per ell, tan metges com infermeres, però també la Siam, que en feia la neteja, i mentre ho feia tenien oportunitat de xerrar i explicar-li les notes que treia de les assignatures de les quals s'examinava. Cada dia veure el somriure de la Sílvia o en Jordi, com sentir les dolces paraules de la Roser i de tots els que l'atenien i que han fet més llevadora la seva malaltia. És el millor regal que es pot esperar i ell ho agraïa perquè, fins al darrer moment, no va perdre el seu bon humor i la serenor ens va permetre a la família poder-nos-en acomiadar.
El nostre agraïment a totes les persones que ens han acompanyat durant l'hospitalització i la cerimònia on vàrem donar el darrer adéu a en Pep, fent-nos costat en aquests moments d'angoixa i patiment. A tots, moltes gràcies.

Com Olot, enlloc
Paquita Tatxer. olot.
L'equip de govern que tenim a Olot no ajuden, els seus sous són tan elevats que arruïnen Olot, no es poden aguantar. Hi ha regidors i polítics d'altres llocs que se'ls baixen per solidaritat, a veure si el dia disset, que surten els nous sous, a veure si teniu cara de pujar-los.
La policia és la seguretat ciutadana, doncs mentre hi hagi el regidor de policia Gelis, jo estic en perill. A més de cobrar 50.000 euros més altres xollos i xinxollos, com que està amb d'altres departaments, només és bo per perjudicar. A la seva feina és un carca, que deixi pas a gent jove que anirem més bé.
Molta gent sap què és el Sigma, és el mateix que l'Ajuntament, abans se'n deia «los mismos perros con diferentes collares». Ara som més moderns i se'n diu corrupció al major per part de l'Ajuntament, no dels treballadors.
Alcalde Corominas, al diari diuen que falten anestesistes al Trueta. No és cap indirecta, però si hi hagués l'AVE et diria que l'agafessis. Corominas, allò dels camions que van ser 6 mesos amb els motors engegats tarda i nit, va ser falta d'humanitat de part vostra i abús de poder.
Avui acabo aquí, n'hi haurà més. Això perquè ens traguem la llana de sobre a l'hora d'anar a votar.

Una gironina sense pàrquing...
Marta Hervás. girona.
Avui, 9 de desembre, he anat a veure la meva famiíTaialà, on he viscut tota la vida. Des de fa un temps, allà dalt de tot del carrer Sant Medir, hi han posat un se?nyal de prohibit aparcar. Sí, un senyal de no aparcar davant d'una zona residencial plena de pisos i en una carretera que se'n va al bosc... 
Senyor Alcalde, no li sembla que hi ha prou feina amb cotxes mal aparcats que molesten i que de vegades fins i tot formen cues en altres llocs de la ciutat, perquè hagin de passar cada dia pel barri a buscar cotxes que no molesten en absolut, en una carretera que va a la muntanya i on passen muntanya endins 10 cotxes al dia?
El convido que vingui un dia a partir de les 7 de la tarda, i aparqui, si troba un lloc abans del senyal (que sincerament no sé per què hi és), retiraré les meves paraules, pero ja d'avançat li dic que les podré dir una vegada i una altra, perquè allà no hi ha lloc per a tots els cotxes dels veïns.

Grans decisions
clàudia cubarsí i galià. girona.
Hem entrat al mes de desembre del 2015 i a nou mesos del que serà el meu futur durant uns quants anys i potser tota la vida, no he decidit el que vull estudiar.
Des dels catorze anys ens obliguen a escollir entre les lletres o les ciències, difícil decisió per a alguns de nosaltres, ja que amb prou feines tenim una idea global del que poden significar aquestes decisions a curt termini. Als quinze anys ens obliguen a triar si volem un futur d'estudis professionals o d'estudis universitaris, cosa que actualment encara és més difícil escollir, ja que el futur dels joves és molt incert, tinguis o no estudis.
Si finalment triem l'opció del batxillerat, significa que un cop acabat hem d'encaminar el nostre futur cap a una professió, que si ?ESADE, Marquèting, Biologia, Magisteri?, a quina universitat ho volem cursar, pública, privada, Girona, Barcelona?, opcions moltes d'elles bones que no ajuden gaire a prendre una decisió fàcil.
Voleu dir que no hem de prendre grans decisions en edats immadures?
Sé que la majoria opina, i encertadament, que s'hauria de canviar aquest tipus d'educació, però no es veu cap canvi per part de ningú. Proposo que es canviï aquesta idea tan preconcebuda i amb certa olor de naftalina del que es considera la gran elecció de la teva vida.

Per inaugurar l'Any de la Misericòrdia
Jesús Domingo Martínez. Girona.
La visita del Papa a la República Centreafricana ha estat un suport als esforços que estan fent l'arquebisbe de Bangui, l'imam de la capital centreafricana i el líder de l'Aliança Evangèlica, per promoure junts la pau i, llança un poderós missatge sobre el veritable sentit de la religió i la seva implicació per un món millor. Aquesta implicació, per a l'Església, es concreta de manera privilegiada a través de les obres de misericòrdia, com donar de menjar al famolenc, acollir el que no té sostre o perdonar el que ens ofèn. Aquestes obres de misericòrdia no només presenten al món el rostre més autèntic de Déu, sinó que ofereixen el millor punt de trobada possible amb les persones d'altres creences i conviccions. D'aquí la importància que, avançant-se 10 dies a l'obertura oficial a Roma, Francesc hagi triat Bangui, una ciutat assolada per la violència, per inaugurar ?l'Any de la Misericòrdia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema