Una militant chavista exclamava davant del Palau de Miraflores a Caracas: «No podem lliurar l'Assemblea per unes eleccions que es van perdre». Ho explicava ahir la corresponsal de La Vanguardia a Mèxic, Isabel Sabertés. La frase recorda la de Marta Ferrusola quan el pacte tripartit va deixar CiU a l'oposició, després de 23 anys: «Ens han robat el Govern». Com si el que un dia t'han donat les urnes no t'ho poguessin treure aquestes mateixes urnes. És creure's imprescindible i que només un és capaç de tirar un gran projecte endavant. Les darreres hores, Artur Mas ha caigut en el mateix error. Declarava el president en funcions en una entrevista amb Josep Cuní a 8tv que no té cap intenció d'abandonar per no deixar la direcció del procés en mans de la CUP. Mas s'ho ha cregut. El procés és ell i ningú més que ell. No hi ha Junts pel Sí, ni societat civil, ni ERC, ni Junqueras, ni Llach, només Mas. Fins i tot membres de l'ANC que sostenen que el mèrit del procés és de la mobilització ciutadana també admeten que sense Convergència, i per tant sense Mas, és totalment impossible. No hi ha àvies en el procés i el més trist és que Mas potser té raó.