Un polític i un economista són dos professionals als quals sembla pertinent preguntar què passarà, en la creença que el primer pot influir en el que succeeix i el segon, albirar-ho amb les dades actuals i algunes eines prospectives. Però quan se'ls pregunta alguna cosa que compromet una predicció molts contesten «no tinc la bola de vidre», que significa «no en tinc ni idea». Què fem preguntant a gent que no en té idea i, a més, creu que la bola de vidre existeix, funciona i la té un altre?
La bola de vidre, amb la seva pitonissa de carn i ossos o autòmat, era un objecte de fira fins que, fa unes setmanes, la va posar en marxa el ministeri d'Ocupació a la seva pàgina web en forma de simulador de la Seguretat Social perquè cada ciutadà calculi la seva pensió de jubilació. La simulació és el que inspira totes les atraccions de fira: viatges espacials, caigudes lliures, riscos d'accident, espais terrorífics, històrics... En el simulador de pensions concorren l'atracció del simulacre i la bola de vidre, dues coses de fira. Les pitonisses, com la ministra Fátima Báñez, saben que el que diuen no té cap valor real, sigui un conte, sigui un compte d'avui sobre un historial de dades. Però hi ha gent que creu que el que diuen la bola de vidre o el simulador de pensions succeirà en el futur. La ministra, com la pitonissa, es beneficia de la ignorància dels ignorants. Per això la pitonissa fa tant de fàstic.
L'OCDE inclou en els seus valors de base el que altres anomenen «la bola de vidre» («identifiquem i tractem desafiaments a llarg termini») i acaba d'advertir que les pensions del futur proper seran molt inferiors als salaris.
Ho diuen sense tenir en compte totes les vegades que el Govern espanyol treu grans sumes de la caixa ni la promesa electoral de Rajoy que, durant cinc anys, cap contracte nou cotitzarà, és a dir, ficarà diners a dins.
