El temps amoroseix les emocions i treu aspror als records. Però avui encara paraules com tragèdia, irracionalitat i violència estan plenes de tot el seu significat. Un significat real i proper per explicar i explicar-nos què ha passat i amb quin ànim viu la ciutat un fets que, si en teníem notícia d'algun semblant, en tot cas, era aliè, llunyà, a través de diaris i televisions, com un producte informatiu més. Llunyans espectadors de societats i de persones que no acabàvem ni d'entendre ni de sentir-les nostres.
Una tragèdia. Però som incapaços d'assenyalar-ne els límits perquè ni n'entenem les causes ni mai les podrem entendre. La raó no hi veu cap drecera per treure'n una explicació. Que no es cansin psicòlegs i psiquiatres perquè és ben difícil admetre que l'ésser humà pot estar tan perdut per confondre la màxima violència amb la llibertat.
Avui, també, ens podem sentir orgullosos de la nostra ciutat. Ha reaccionat amb emoció continguda, amb les paraules justes i el silenci que tan bé explica el desert que viu l'esperit. Ha exposat tristesa, consternació, però ha sabut estar, abans que res, al costat de la família, per fer-los companyia, per fer-los saber que, en aquests moments impossibles de viure, no estan sols. Que som una sola comunitat i, el que li passa a qualsevol dels seus membres ens passa a tots.
Per als gironins passaran aviat aquests primers dies, els més dolorosos. Per a la família, per a la gent més propera, també passaran, però en vindran de molt difícils. Els amics, els companys, l'escola estaran a l'altura, de ben segur, perquè la solidaritat i el proïsme són feina de cada dia, de cada minut, no només de quan tenim el cor encongit.
En aquests moments en què tots els afanys quotidians ens semblen ridículs i forassenyats, ens ha d'animar la convicció que la vida val la pena.
