Crim contra la humanitat. Així considera l'Estatut de Roma la mort, tortura, violació o persecució d'un col·lectiu amb identitat pròpia, per motius com el de gènere o altres reconeguts com a inacceptables en el dret internacional. És a dir, la violència masclista. Pot semblar una exageració, però alguna cosa s'ha de fer per reduir el nombre d'assassinats masclistes que es cometen a l'Estat. I potser amb una llei més punitiva podríem acabar amb la corrua de dones assassinades per homes amb qui havien trencat la seva relació. Enguany, ja sumen 48. I, des que es va aprovar la llei que havia d'acabar amb aquesta lacra, el 2004, en són més de 700. Res no detura els energúmens que creuen tenir drets de propietat sobre un altre ésser humà.

S'ha provat la ineficàcia dels mètodes emprats, siguin educatius, coercitius, penals, socials, etc. Aquestes són xifres de la realitat que vivim: el 70% dels adolescents aprenen que "la gelosia és una expressió d'amor"; un 4% de les adolescents ha patit violència masclista; el 33% accepta que la seva parella les controli; 50.000 dones viuen, per por, amb control policial; però només 9 de les 48 dones assassinades ?en?guany havien presentat denúncia per maltractament; es denuncien 3 violacions diàries; el 36% dels espanyols creuen que només l'assassinat és violència masclista; finalment, és ínfim el percentatge de condemnats que ingressen a la presó. I molt més.

Per acabar, una anècdota prou paradigmàtica: l'alcalde d'un poble d'Almeria va escridassar una regidora en un ple dient-li: "Cállese y guarde respeto cuando está hablando un hombre". I ho va reblar dient que volia dir un ésser humà. Sobren comentaris.