Guanyarà Rajoy, el debat. O el perdrà Pedro Sánchez. No s'ha produït i ja es pot avançar tot el que diran els mitjans, els portaveus i els adversaris polítics. Pablo Iglesias declararà que ell és la vertadera alternativa a Rajoy i Albert Rivera confessarà haver vist un debat entre dos vells polítics. En aquesta campanya tot és estratègia. No hi ha cap necessitat d'entendre la gent, només es vol convèncer de la pròpia opinió. No s'analitzen les causes dels problemes i només s'expliquen les conseqüències polítiques en clau partidista. I s'utilitzen totes les eines. Es difonen els argumentaris que el partit fa arribar per terra, mar i aire. Després d'anys de crisi institucional i econòmica, m'agradaria haver sabut el perquè i com se soluciona l'atur, com s'enfronta una reforma de la Constitució i per a què. Voldria haver escoltat reflexions sobre el futur de la formació laboral o de la Unió Europea. Però nous i vells partits es comporten com si fossin psicòpates: ni un borrall d'empatia o interès en els seus ciutadans. La política ha arribat al nivell del fàstic precisament per això. Només guanyar, guanyar i guanyar. I que l'altre perdi. Només estratègia. I res més.
