La Comissió Europea va fer públics, el 26 de novembre, els documents amb els quals s'inicia el cicle de governança econòmica corresponent a l'any que ve, tenint com a punt de referència principal l'"Estudi Prospectiu Anual sobre el creixement 2016: consolidació de la recuperació i impuls a la convergència" (EPAC). A més, la Comissió ha presentat altres diversos documents, com l'informe sobre el mecanisme d'alerta de 2016, el relatiu a l'avaluació general dels projectes de plans pressupostaris per a 2016, i el Projecte d'Informe conjunt sobre l'Ocupació (PICE).

La Comissió segueix considerant prioritaris els tres objectius marcats per al 2015, i ara proposa seguir avançant per aquesta via, per a la qual cosa serà necessari "intensificar els esforços polítics per portar la recuperació per un camí sostenible, desbloquejar les inversions, reforçar la capacitat d'ajust dels Estats membres de la UE, fomentar la productivitat i accelerar el procés de convergència". No hi ha dubte de la necessitat de redoblar tots els esforços, perquè el seguiment del document europeu de referència obligada per a aquesta dècada, l'Estratègia Europea 2020, ha posat de manifest que s'han produït avenços destacables en àmbits com els del canvi climàtic, energia i educació, però que com a conseqüència de la crisi econòmica (i no caldria afegir de les errònies polítiques practicades per superar-la?) s'ha paralitzat el progrés en la consecució dels altres objectius, "en particular pel que fa a la pobresa i l'exclusió social, en què la situació ha empitjorat".

Des de la perspectiva de les polítiques laborals i de protecció social la Comissió insisteix en la seva reiterada exigència, però sense concretar de quina manera ha de dur-se a terme, d'equilibrar flexibilitat i seguretat en les polítiques de mercat de treball. Cal observar que en les manifestacions efectuades sobre aquest punt en el document caben les més diverses interpretacions de com abordar la qüestió, encara que no és menys cert que cal reconèixer que la Comissió no ha amagat en els últims anys les seves simpaties per una reformulació de les modalitats contractuals que acabaran, es digui com es digui, en un "contracte únic", i l'anàlisi crítica del qual he fet en altres ocasions.

En efecte, la reforma demandada per la Comissió per combinar adequadament la flexibilitat demandada per la part empresarial i la seguretat desitjada per part dels treballadors, reforma en què s'hauria de donar, i benvinguda sigui aquesta tesi, "una forta implicació dels agents socials", hauria d'abordar diverses i diferents qüestions relacionades amb el marc normatiu i les polítiques ocupacionals, com ara "la segmentació del mercat de treball, una adequada evolució salarial, uns sistemes de suport a la renda ben dissenyats, polítiques que facilitin la transició a nous llocs de treball, dotar els sol·licitants d'ocupació deb les capacitats adequades, així com intentar que les seves qualificacions s'adeqüin a les ofertes d'ocupació".

La Comissió manifesta la seva preocupació perquè la major part de la creació d'ocupació s'ha produït amb contractes de durada determinada i reclama mesures que permetin un creixement de l'ocupació estable i l'existència de menys ocupació precària, amb intensificació dels esforços per lluitar contra el treball no declarat (que en moltes ocasions, convé ara recordar-ho, és conseqüència de la imposició obligada per part empresarial a persones que no tenen possibilitat d'adoptar una altra opció, ja sigui per la seva situació de debilitat laboral o per les condicions d'irregularitat administrativa en la qual es troben, o per ambdues conjuntament).

Igualment, reclama prestar especial atenció a "la lluita contra la desocupació juvenil i de llarga durada", incloent aquestes propostes dins del que qualifica de reformes estructurals que s'han de dur a terme pels Estats membres per modernitzar les seves economies. D'altra banda, i en l'àmbit de les qualificades com "polítiques fiscals responsables" s'insisteix una vegada en corregir allò que es qualifica de "falta d'incentius a la creació d'ocupació" (em pregunto si està pensant la Comissió en més bonificacions, exempcions o incentius econòmics a les contractacions per compte d'altri i per compte propi, o també a la reducció d'impostos i de cotitzacions, especialment les empresarials, a la Seguretat Social). En aquest punt, el PICE aposta per la reducció de l'anomenada "falca fiscal" (que inclou l'IRPF més les cotitzacions a la Seguretat Social tant dels empresaris com dels treballadors), argumentant que, amb un finançament adequat de la mateixa, s'incrementaria la demanda i el ?creixement, es donaria suport a la creació de llocs de treball i es contribuiria al bon funcionament de la Unió Econòmica i Monetària.

No oblida de cap manera la Comissió la seva reiterada crida a la "modernització" dels sistemes de protecció social, que han de conjugar (i en això crec que estem tots d'acord, encara que una qüestió ben diferent és com s'aconsegueix) la sostenibilitat econòmica i el canvi demogràfic operat a Europa amb el progressiu envelliment de la població, i ?s'insisteix un cop més en la necessitat d'un augment general de l'edat de jubilació i una restricció de les jubilacions anticipades, a més d'una gens dissimulada manifestació de suport als plans de pensions complementaris, demanant als estats que donin suport aquests plans, tant els de caràcter col·lectiu com ?individual, "per complementar els règims ?públics de pensions, incloent la supressió d'obstacles a nivell europeu".

L'EPAC 2016 dedica especial atenció a la inversió en capital humà, a la necessitat d'adoptar reformes importants en els sistemes d'educació i formació que contribueixin a la recuperació de l'ocupació i a un creixement sostenible, i certament hi ha molt per fer, no només a la UE sinó a escala internacional, com ho demostra el recentment presentat informe de l'OCDE sobre els indicadors educatius per al 2015, en què es posa de manifest que el sector educatiu ha patit l'impacte de la crisi econòmica, ja que si bé entre 2010 i 2012 el PIB s'ha incrementat després de la reducció experimentada en els dos anys anteriors, la despesa pública en l'àmbit educatiu ha disminuït en un terç dels països de l'OCDE.

Finalment, el EPAC 2016 aporta una dada que ha de moure sens dubte a una ràpida reflexió i acció per a la seva correcció, com és que prop del 20% de la població en edat de treballar "amb prou feines té qualificacions molt bàsiques de lectura, escriptura i càlcul" i el PICE subratlla que prop d'un 40% de la població de la UE posseeix capacitats digitals insuficients si es parteix de la base que "per participar eficaçment en la societat digital, una persona necessita un nivell de capacitats superior al baix (que equival únicament al de ser capaç d'enviar correus electrònics)".