Si vostè s'asseu al sofà de casa seva per presenciar qualsevol debat televisiu entre candidats al Congrés i al Senat d'Espanya amb la intenció d'aclarir dubtes raonables.

Si vostè escolta, encara que sigui a estones, les esbatussades entre la colla d'estaquirots que s'esgargamellen per divulgar la bona nova per intentar captar el vot del ciutadà.

Si vostè s'enfarfega amb el reguitzell de solucions que els busts parlants escampen a tort i a dret per resoldre les desgràcies que angoixen la gent.

Si vostè para atenció a promeses impos?si?bles de complir d'uns titelles que s'han après un catecisme polític per recitar-lo d'una tirada.

Si vostè es queda bocabadat quan els aspirants a pares de la pàtria (l'espanyola, està clar) s'interpel·len mútuament, s'escridassen i es retreuen mil i una malifetes.

Si vostè passa vergonya aliena en constatar la mala educació d'alguns contrincants, el menyspreu tàcit o explícit envers els altres, els insults personals i les travetes que es prodiguen.

Si vostè s'esgarrifa per la manca de preparació política, la ignorància de la realitat, la neciesa de les respostes i el desconeixement d'assumptes crucials.

Si vostè es cansa de sentir que els proble?mes de l'educació, de la sanitat i dels serveis socials se solucionaran en un obrir i tancar d'ulls quan aparegui en un futur una virginal república catalana.

Si vostè s'afarta de dades esgrimides per justificar una gestió exemplar que serà contrarestada amb xifres diferents per desmen?tir un passat de color de rosa.

Si el seu vot és ideològic, fidel a un partit de dretes o d'esquerres, aleshores podrà reafirmar les seves conviccions o canviar de cadena i no posar-se pedres al fetge.

En canvi, si el seu vot és volàtil i encara dubta a qui donar la seva confiança, entrarà en una dimensió desconeguda dominada per un nou paradigma de la comunicació audiovisual.

Els candidats són actors de pel·lícula en una funció interminable d'arguments que s'emporta el vent.

Per art d'encantament, abans de sortir al plató, els especialistes en comunicació i els assessors d'imatge s'han encarregat de la vestimenta i el maquillatge. A la vegada s'han preocupat pel color de la corbata, el mocador de coll, la línia dels pantalons, les faldilles prisades, les americanes amb muscleres, els moviment de les mans, les gesticulacions i un sens fi de detalls que formen part del caràcter i la personalitat que el televident percebrà a l'escenari. Són les regles del màrqueting polític: la posada en escena és un element clau per decantar el vot.

Ja es veurà, però, si el votant és tan influenciable com pretenen o només amaga el vot a les enquestes que donen un alt percentatge d'indecisos.