La primera vegada que vaig veure La ?guerra de les galàxies va ser en un efímer cinema de les Planes d'Hostoles. Era el primer cop que entrava en una sala i això devia contribuir decisivament al seu impacte, però més enllà d'aquesta primera presa de contacte recordo dues sensacions: la inquietud de voler saber com era el rostre que s'amagava rere la màscara de Darth Vader, i el desig infantil que, quan fos gran, les naus X-Wing dels rebels existissin per poder pilotar-ne una. La pervivència de la saga galàctica es basa, precisament, en anècdotes com aquesta, perquè hi ha en aquella mirada astorada una llavor de la teva manera de veure el cinema i, en conseqüència, el món. A mesura que creixes, descobreixes que la teva percepció és compartida, perquè Star Wars és patrimoni de molta més gent, i acabes adonant-te que forma part de la cultura que t'ha vist néixer. Estableixes, doncs, un vincle molt directe entre la teva identitat creativa i l'imaginari de la saga, perquè al capdavall continues essent aquell aspirant a pilot a la recerca de la resolució d'un enigma. Digues-n'hi Vader, digues-n'hi tu mateix. Un bon dia, ets pare i assisteixes, absolutament meravellat, a un procés gairebé idèntic amb el teu fill. Tu, que ja estàs al costat fosc de la vida adulta, el veus al·lucinant amb les mateixes galàxies molt, molt llunyanes. Com a les pel·lícules, el fill salva el pare de les seves obscuritats, i convergiu en un mateix univers que defineix el que tu eres i el que ell serà. El nen segueix el seu propi patró: s'entusiasma amb les espases làser, s'enamora de la princesa Leia i queda fascinat pel que seria el seu sogre en cas de casar-s'hi, Vader. Tu, pilot de X-Wing, tens un Vader a casa. I protagonitzeu grans batallades imaginàries en què les edats es difuminen. És per això que aquest divendres no només s'estrena El despertar de la Força: aquest divendres celebrem una unió entre generacions que marcarà la mirada de futurs cinèfils.