Arriba l'època que tots els infants es converteixen en especialistes d'on trobar les millors joguines als millors preus, en les millors botigues. I te'ls trobes, discutint i analitzant la jugada, amb aspecte d'inspector implacable de jocs, cercant la ganga de la seva vida. I els pares, acollonits, esperant que Ses Majestats no hagin de carregar en els sacs l'últim model de la Play, que té més edicions que l'Enciclopèdia Britànica. Abans, quan veies a la tele un anunci de joguines, per exemple, el fort dels llavors clicks de Famobil o el vaixell pirata solcant el Carib a la banyera d'un pis, i llegies en un raconet: «valorado en más de 5.000 pesetas», ja et posaves a tremolar.

Ara et parlen de la Patrulla canina, uns animalons tunejats que van amb control remot i que són una mena de joves lluitadors canins contra els dolents del carrer, liderats per un nen trempat. No pot faltar l'univers de La Guerra de les galàxies, ja saben que és més inacabable que la sèrie de televisió Cuéntame, que a banda de recrear l'eterna lluita del bé i el mal, de la llum de la República contra la foscor de la dictadura del mal, a banda de regalar-nos una mena de religió tova i d'autoajuda amb allò de la força, «la fuerza está en tí», dels cavallers Jedi, ens ven una cohort inacabable d'andròmines, com l'espasa làser de coloraines, del color que vulguis. Tenim també un unicorn de peluix, de nom Starlily, que fa gairebé un centenar de moviments, responent als reclams del nen. Està bé que el peluix torni, encara que aquest és un animaló lluminós força caret, i pel que es veu, molt màgic. L'univers Frozen també el tenim a la moda, un any més, provinent d'un país glaçat a on les princeses bones només les poden rescatar del seu cor de gel amb la força d'un petó d'amor. La princesa Elsa ara se'ns ha fet cantant, i canta a les nenes en idiomes llatins occidentals, del francès al portuguès. Tornar a tocar les joguines, en lloc de fondre-s'hi en una pantalla, és positiu. Com també està bé que tornin jocs de tota la vida, amb materials clàssics com la fusta o la llauna, per ense?nyar-nos que la imaginació no té límits. Els jocs formen part del dia a dia dels infants, i sense adonar-se'n, conformaran la seva educació sentimental, com han conformat la nostra. Els pares rejoveneixen jugant amb els nens i recuperen reialmes que creien oblidats. Per això el millor regal que podem fer als nostres nens és compartir amb ells aquests moments de joc, diversió i imaginació. En això ens poden ajudar el Pare Noel o Ses Majestats, però el temps, les ganes de compartir i tornar a ser nens, aquests instants màgics, són feina nostra.