Apologia del fracàs

«El fracàs és molt mal tolerat a la nostra cultura. Tant per qui el viu com per qui l'observa»

17.12.2015 | 10:16
Apologia del fracàs

Manllevo el títol d'una conferència que el catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Valverde, va fer a la seu de la UOC a Madrid presentant el seu llibre Set fracassos que han canviat el món: del rentavaixelles a la telefonia mòbil. I és que aprendre del fracàs constitueix una bona experiència. Primer perquè t'ajuda a detectar alguns errors dels quals abans de fracassar no eres conscient. Segon perquè et pot donar idees per a altres projectes, ja siguin professionals o vitals. I tercer perquè superar-lo et fa més fort per encarar altres reptes. Quan aparegui el següent fracàs notaràs que has crescut enormement per com seràs capaç d'afrontar-lo.

 Val a dir, a més, que tot el que hauràs construït abans de fracassar no serà en va. Tindràs tot un projecte fet -en cas, per exemple, que te l'hagin rebutjat en una convocatòria de recerca- que podràs millorar i aprofitar per anar buscar finançament a altres portes. Tindràs tota una xarxa de relacions fetes -si es tracta, per exemple, d'una iniciativa d'emprenedoria social- que podràs considerar en iniciatives futures. Tindràs tots uns coneixements adquirits -en cas d'haver muntat una empresa- que podràs utilitzar en d'altres projectes empresarials, tant per prendre una direcció ben diferent com per construir més sòlidament sobre la base creada.

Malauradament el fracàs és molt mal tolerat a la nostra cultura. Tant per qui el viu com per qui l'observa. En d'altres cultures, en canvi, haver fracassat és valorat com una experiència digna de tenir i que pot aportar molt a una nova feina. Què us sembla, doncs, si ens empeltem una mica d'aquestes altres cultures i valorem el fracàs en positiu?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema