La distància

18.12.2015 | 13:46
Albert Soler
«A Rajoy la cara se li curarà ràpid però la dignitat li ha quedat ferida per sempre»

Periodista

Que ningú és profeta a la seva terra és sabut, però una cosa és no ser profeta i l'altra que t'hi rebin a hòsties. És cert que les hòsties gallegues no se sap si pugen o baixen, i menys si arriben per sorpresa, però fan el mateix mal. I no em refereixo tant al mal físic com al moral, perquè a Rajoy la cara se li curarà ràpid però la dignitat li ha quedat ferida per sempre.

Rajoy em va fer pena, ho confesso. No per la plantofada, que ni tan sols el va tombar. La pena me la feia el pobre home de 60 anys que es va veure obligat a seguir el passeig simulant somriure, i per si això fos poca penitència, duia al costat una Ana Pastor amb una ganyota igual d'artificial. La cara de Rajoy deia «per Déu, prou de ser la riota de la gent, que algú m'obligui a anar a casa, vull jeure al sofà i llegir el Marca» i la de Pastor «si us plau, encara que sigui l'As».

Temps hi haurà per exigir responsabilitats al ministre de l'Interior. Un ministre que disposa d'un àngel privat de la guarda ha de poder-lo prestar al seu cap de govern quan aquest té una missió perillosa en perspectiva com la de Pontevedra. O és que l'àngel Marcelo és intransferible? O és que només serveix per aparcar cotxes, com un gorrilla qualsevol? Aquí cal alguna dimissió, sigui del ministre o sigui d'en Marcelo. Temps hi haurà, ara toca riure. I vull veure tots els que riuen de Rajoy, riure igual quan rebi algun dels seus, sigui Sánchez, Presidentmàs o Junqueras.

Perquè això arribarà. Tot és als llibres. Ja avisava Steinbeck que «la línia que separa la fam de la ràbia és molt fina, i en les ànimes de la gent s'infla i madura el raïm de la ira». I qui diu fam diu qualsevol mancança mentre hi ha diàriament casos de corrupció, milionaris més rics i polítics reubicats a consells directius. La desgràcia de Rajoy ha sigut que la tradició magnicida, tan arrelada a Espanya, ha patit també retallades, i així en lloc de passar a la història com un màrtir, com els Canalejas, Cánovas, Dato o el mateix Prim -i d'un pèl li va anar a Alfons XIII- s'ha convertit en la riota. És la distància que va d'un tret a un cop de puny.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema