Cartes

19.12.2015 | 00:00

Accident de moto
del 31/10/2015
Jordi Semino Cuberes. girona.
El meu nom és Jordi Semino Cuberes, vull aprofitar aquesta mitjà de comunicació de la ciutat per intentar trobar algun testimoni que presenciés el meu accident de moto del passat 31/10/2015 a la carretera Barcelona (com recordareu els lectors d'aquest mitjà el cas va ser publicat en aquest diari). El motiu per demanar un testimoni és perquè vaig quedar inconscient i no recordo gaire bé els fets i no estic d'acord amb el que l'altra part diu que va passar. És per aquest motiu que si algú va presenciar els fets agrairia que contactés amb mi per fer-m'ho saber (619 07 90 16 o jordisemino@yahoo.es) i li estaria molt agraït.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

De la CUP a l'Opus Dei
ROSER GRASSET i TORRENT. girona.
Per més que la societat vulgui avançar, ja sigui des de la il·lusió particular d'una justícia social o a partir de visionaris que arrosseguen per oferir algun tipus de redempció, ens trobem amb extrems que ens confirmen i recorden que l'ésser humà i la seva naturalesa no canvia. Uns bons exemples són la CUP, que vol canviar la societat des de baix i l'Opus Dei, que ho vol fer des de dalt. Posar Crist al cim de totes les activitats és el missatge d'aquesta institució ultracatòlica i així està escrit, com una de les màximes del seu fundador, i a fe que els seus deixebles s'ho agafen al peu de la lletra. És a dir, dominar el món des dels centres de poder amb l'excusa que així seria més fàcil evangelitzar. La CUP, pel contrari, pretén construir un nou paradigma més just des de la trinxera, conquistar des de les bases una nova societat. Posicions doncs oposades però que paradoxalment pretenen al final el mateix: un canvi. Dues posicions que són el rebrot del totalitarisme i del comunisme respectivament, però curiosament sempre basats en el domini d'uns pocs sobre la resta. Efectivament els extrems es toquen.

S'aconseguirà?
Àngela Ferrer i Mató. girona.
Fa temps que només fa que canviar-se el model d'educació i els plans educatius se succeeixen un darrere l'altre, però segueix el fracàs escolar. Tots sabem que som a la cua dels països europeus i fins i tot d'alguns de fora d'Europa. Llavors vol dir, i ningú se n'ha adonat fins ara, que aquest fracàs s'explica en part a la formació dels docents. I quan dic formació no em refereixo als coneixements que segurament són suficients, però no els més adients per exercir la docència. Segons el meu parer i ho dic per experiència, ja que jo estic dintre aquest món, el que cal exigir a un bon mestre, sigui del nivell que sigui, és vocació, entusiasme a l'hora de transmetre els coneixements, ganes constants d'innovació i renovació de mètodes d'essenyament i molta molta estimació vers els seus alumnes. Els coneixements intel·lectuals, científics... pot preparar-se'ls consultant Internet o una bona enciclopèdia. No cal ser un pou de ciència i si ho és li serveix de poc si no sap transmetre adequadament tot allò que sap
Les proves han de ser dirigides sobretot sobre les seves capacitats d'entusiasmar la classe, la justícia a l'hora d'avaluar i preparar exàmens, en resum ha de captar els alumnes perquè estimin l'aprenentatge. Llavors és quan els resultats seran bons. Segons sembla ara es valorarà molt els docents per la seva capacitat no solament pel que fa al saber, que també, sinó per aquestes qualitats que per a mi són imprescindibles en un mestre. Ara el coneixement del català i castellà també ha de ser alt i ensenyi el que ensenyi. No es pot acceptar que un professor de mates, per exemple, faci faltes d'ortografia... ja ha perdut el prestigi davant els alumnes, el pitjor que pot passar.
A veure si la propera reforma anirà veritablement per on jo demano i no per cercar només els que són un munt de coneixements i no comuniquen amb l'alumnat.

Alumnes i pressió
Montse Pastells Genover. salitja.
Sóc una alumna de segon de batxillerat i estic indignada per la pressió que rebem per diferents aspectes. Les notes de tall n'és un clar exemple, ja que no permeten que aquelles alumnes amb una nota de tall inferior a la necessària puguin gaudir d'estudiar el que volen. Són, per tant, sovint vistes com un obstacle. És per això que faig una crida al canvi de sistema. Crec que tothom ha de poder arribar allà on vol, valorant més l'esforç. No per tenir una bona nota seràs sempre millor.
Per tant, des d'aquí vull enviar un missatge d'esperança per a tots els alumnes que estiguin passant per aquesta mateixa situació, molts grans genis van arribar allà on van voler per les seves idees, no per una nota.
Molts d'ànims, segur que podreu arribar allà on us proposeu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema