EL CIM QUE ARA NO TOCA

19.12.2015 | 12:49

Perquè ja que hi eren quasi tots els jerarques del món per posar-se d´acord per evitar una catàstofre que esdevé letal per a la humanitat del futur, no va ser més que una fugida cap endavant per falsificar la seva impotència o el que és pitjor la seva voluntat avariciosa capitalista de no revolucionar ara mateix el seu sistema paradigmàtic d´amagar el cap sota l´ala per no afrontar la tenebrosa realitat dels milions de persones a les quals, lamentablement, no els pot preocupar el futur dels seus néts mentre tots moren de fam.
I no seré jo tan borde com per no celebrar aquesta «entente cordial» entre els poderosos que ja han escrit el nostre destí. No. Encara que no haurem d´oblidar altres urgències més devastadores: la fam universal; les matances indiscriminades de tants i tantes que no pensen com vostès i de nens i nenes, infants innocents, que encara no han sabut ni dir jo; d´aquesta massa compacta i astronòmica de gent que s´agenolla i plora trucant a totes les fronteres que els tanquem; a les dones violades de les vostres guerres; als qui fan cua fins a la mort a les entrades dels hospitals; els qui no saben d´on treure un crostó de pa per alimentar cada matinada els seus fills; a les ancianes i ancians lligats als llits pels seus cuidadors i les seves famílies; als que suen de sol a sol per un cèntim d´almoina; als indüits per l´odi etern cap els qui no són de la seva raça ni del seu sexe, ni la seva religió.
Totes elles i tots ells, crec que es mereixien la mínima atenció d´aquesta minoria cofoia que es va reunir a París per pactar el seu compromís fins d´aquí a cent anys dels quals ja no sobreviurem ningú després de tanta debacle, perquè puguin respirar millor. No, ara no tocava encara aquesta marxa triomfal. Perquè abans la qüestió de vida o mort és que jo i cadascú poguem sentir el plaer de tornar a viure i dormir els nostres somnis de la bellesa i la poesia i la música... per la qual tots i totes hem nascut. Tots i totes, i cadascú i cadascuna, sense excepció, menys vostès, tots plegats, fins que no ens retornin l´alegria de viure que ens han espoliat amb les seves guerres contra la nostra pau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema