L'AVE arriba a Zamora

19.12.2015 | 00:00
L'AVE arriba a Zamora

«La xarxa AVE supera els tres mil quilòmetres i es consolida com la segona més extensa del planeta»

Dijous es va posar en marxa l'AVE que uneix Zamora (64.000 habitants) amb Madrid. No es va inaugurar, perquè estem a quatre dies de les eleccions i en aquest període la llei no deixa inaugurar coses, però es va estrenar, i el ressò mediàtic va ser important. I el pecat portava associada la penitència: les notícies no explicaven només que s'havia estrenat la connexió d'alta velocitat, sinó que en el seu primer viatge només va transportar trenta viatgers. Una inversió costossíssima -750 milions?- per atendre un tren d'anada al matí i un de tornada a la tarda, que en la seva estrena van tenir, el primer, els citats trenta passatgers, i el segon, seixanta. Com a cartell electoral és demolidor a qualsevol lloc que no sigui la pròpia ciutat de Zamora, i fins i tot en aquesta hi deu haver gent que se senti una mica avergonyida de ser-ne protagonista.
La xarxa AVE -Alta Velocitat Espanyola- supera els tres mil quilòmetres i es consolida com la segona més extensa del planeta, superada només per la Xina, si bé el gegant asiàtic té 19 vegades més de superfície i 30 vegades més habitants. Espanya té més xarxa d'alta velocitat que França, tradicional campiona europea en aquest terreny amb el seu TGV, o que Alemanya, que es nega a gastar diners en vies i en trens supersònics i es conforma amb trens que, simplement, van molt de pressa. Els successius governs espanyols s'han entestat en l'objectiu d'unir totes les capitals de província amb Madrid per alta velocitat, idea que a la molt jacobina i centralista república francesa no els passa pel cap: allà tot just ara comencen a treballar per fer arribar a Montpeller la via d'altes prestacions que de moment s'atura a Nimes, i no hi ha data per allargar-la fins a Perpinyà. Hi ha un munt de capitals de departament que no compten a tenir mai TGV, perquè no tenen prou gent i moviment per fer rendible l'operació. I aquesta renúncia no qüestiona el sentit d'unitat nacional francesa.
Els governs espanyols, en canvi, van pensar i continuen pensant que per aconseguir la vertebració política dels ciutadans el millor camí és donar-los facilitats per viatjar a Madrid i posar totes les pegues possibles a qualsevol altre trajecte: vegeu el que passa amb el corredor mediterrani, o mireu el que costa anar en tren de Barcelona a Bilbao o a Galícia. I tot i això, continua existint un «problema territorial». En el fons saben que amb trens no se soluciona, però mentrestant uns quants grans constructors estan fent uns negocis impressionats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema