Les eleccions generals d'avui tancaran un cicle que va començar en les europees del 2014 amb els efectes d'una crisi econòmica que ha marcat un abans i un després en la política i en la societat en general. Ja se sap que els polítics en campanya exploten les emocions dels ciutadans i prometen un benestar impossible, però des que els ciutadans, aclaparats per aquesta crisi, van deixar de mirar a una altra banda i de ser laxos amb els seus governants, alguns polítics han anteposat les excentricitats a les idees. Ha estat una campanya força plana amb escàs fons argumental i poc gruix programàtic. Com que la política també té molt de representació i espectacle, importa més l'embolcall que el gènere. En les darreres setmanes, alguns candidats han pujat en globus, ballat en variats escenaris, cantat en platós, comentat partits de futbol per la ràdio i desfilat pels programes més populistes. Temps de trivialitat i desconcert.

La pressió social fa efecte i està obligant els partits a trencar amb l'immobilisme per reconnectar amb la societat. Als grans els produeix mandra, no tant per l'esgotament del seu model ni del bipartidisme com per la dependència de la pesada càrrega de càrrecs i col·locats que arrosseguen. Un exemple: el cementiri d'elefants en què han convertit el Senat, el seu últim reducte perquè de res serveix i a poca gent importa, com ho demostra que fins un 7% dels gironins van deixar buit el sobre salmó el 2011. S'ha discutit molt, però s'ha debatut poc sobre els temes fonamentals sobre els quals pivota un país. Els candidats saben que la Unió Europea ha recomanat al Govern espanyol més ajustaments pressupostaris i més reforma laboral. Només hi han passat de puntetes. Com també han eludit debatre a fons la política d'infraestructures, malgrat ser coneixedors d'un informe de la UE que criticava la política inversora espanyola en l'AVE i les autopistes. De Catalunya, llevat de la proposta de Podem d'impulsar un referèndum, els principals candidats a la Moncloa, també han eludit parlar-ne.

Totes les eleccions són transcendentals. Totes obren nous escenaris. Però les d'avui són de les més transcendentals dels últims trenta anys. Totes les enquestes detecten preferències molt repartides. Caldrà preparar-se per a una nova cultura de pactes, en els quals la societat espanyola, des que va consensuar la Transició, va deixar de practicar. Seria molt preocupant no poder formar govern, com està succeint a Catalunya des de fa tres mesos. Els polítics han de tenir capacitat per gestionar el camí que els marquen els electors, aparcant els tacticismes. Governi qui governi després dels comicis d'avui caldrà continuar amb la regeneració i afrontar, en l'ordre nacional i internacional, reptes d'una magnitud desconeguda que exigeixen fermesa, enteniment i lideratge. De moment, avui, la principal responsabilitat recau en els ciutadans. En el fet que vegin, comparin, triïn i votin les opcions que, amb sinceritat, consideren capaces de resoldre els principals reptes personals i col·lectius.