La rebel·lió dels joves contra els grans

20.12.2015 | 00:00
La rebel·lió dels joves contra els grans

Les eleccions d'avui poden significar un canvi important en la història d'Espanya. Tothom té clar que és la fi del bipartidisme, però a mi em sembla que el que es juga és molt més: el recanvi de la generació que va engegar la democràcia. Quan els de la meva edat vam acabar els estudis tot just començava la democràcia i calia crear i emplenar una quantitat enorme de llocs polítics i funcionarials. Els de la meva generació els vam copar gairebé tots, cosa lloable, però el que no ho és tant és que encara els estiguem ocupant en aquests moments, 40 anys després. Per mínima higiene democràtica, per protecció contra la corrupció, per deixar que arribin aires i idees noves, és urgent el recanvi generacional, l'arribada de joves a la direcció del país, la política, però també l'econòmica, l'empresarial i la cultural. Aquests joves que ens han de substituir a partir d'avui són la fornada amb millor formació, i el seu background no conté gairebé res que prové de la dictadura de Franco ni del pòsit de les revolucions comunistes de fa cent anys. No gosaria dir que és una generació verge, però sí desproveïda de prejudicis ideològics i intel·lectuals. En termes empresarials us diria que és el millor actiu que té el país.
No n'hi ha hagut prou en que fins ara no hem obert la porta al recanvi generacional que durant la crisi s'ha castigat especialment aquest col·lectiu. La crisi la hem de veure com l'inici d'una revolució econòmica i cultural on les maneres de fer que hi havia fins fa poc han de deixar pas a altres activitats i formes de fer. Doncs bé, durant la crisi el que s'ha fet és mantenir a qualsevol preu els mètodes que hi havia fins ara i apartar la resta. Així s'han mantingut els estalvis als bancs impedint que els que estaven en fallida caiguessin, s'han mantingut les elèctriques a base de perjudicar el consumidor, s'han mantingut les constructores amb programes AVE fent impossible la correcció dels pressupostos i s'ha mantingut el poder adquisitiu de les pensions. A canvi de què? A canvi de deixar els joves a la cuneta, sense feina ni expectatives de futur, sense poder realitzar la seva vida fins d'aquí a molts anys, obligant a molts d'ells a sortir del país.
No faig demagògia, no creieu. Mantenir estalvis, no posar-los en circulació és no afavorir la creació de treball i de riquesa, és un concepte macroeconòmic conegut. I això és el que s'ha fet durant la crisi, mantenir l'estalvi per evitar el pànic. El preu és la poca creació de treball.
Per tant ens trobem amb una part de la societat que ha estat la més perjudicada per la crisi front una altre que n'ha estat molt menys, i això es reflecteix avui en la intenció de vot per a cada grup d'edat. Estudiant les dades del CIS es pot veure com el gruix dels votants del PP i del PSOE provenen de l'espai de més de 55 anys, mentre que els votants de Ciutadans i de Podem provenen de l'espai de menys de 45 anys. He intentat fer una correlació d'aquestes dades amb la riquesa del votant i el resultat és que el PSOE és el partit que s'identifica més amb la riquesa del votant: quan més pobre és, més vota el PSOE, i quan més ric és, menys el vota, amb una correlació del 99%. El PP és força transversal, Podem té lleugerament més votants rics i Ciutadans molts més.
Que el 50% dels joves estiguin a l'atur algun dia ha de manifestar-se de forma contundent. És cert que els moviments del 15 de maig de 2011 van ser l'inici de tot el que viurem avui, va ser l'esclat del descontentament dels efectes devastadors de la crisi amb multitud de desnonaments, atur massificat, pèrdua de prestacions socials... en fi, amb l'esfondrament de l'estat del benestar tal i com l'enteníem fins llavors.
Però hi havia en el fons una altra batalla que no es va manifestar: era la lluita de la societat analògica contra la nova societat digital. Recordeu el fiasco de la llei Sinde per protegir els drets d'autor a Internet? I la llei mordassa per impedir manifestacions? I la llei contra l'autoconsum elèctric del meu amic ministre? La batalla d'avui és fruit d'una guerra més ampla, la dels joves contra els grans, la dels analògics contra els digitals i la dels moderns contra els antics, el mateix fenòmen que passava durant les eleccions del 1977, 1979 i 1982.
Cal preparar-nos pel relleu polític, social i econòmic, saber que els nous dirigents hauran de necessitar un temps d'aprenentatge, però que arribaran a dominar la tasca que hauran de fer.
El moviment no és exclusiu d'Espanya i de Catalunya, és una onada que passa per tota Europa i que es veu més on els efectes de la crisi han estat més punyents.
Veurem com els valors que ara tenim com certs canviaran a mesura que vagi entrant el relleu generacional, com ens sorprendran certes actuacions, com el debat es farà més ric, com els nous dirigents que han bramat contra l'austericidi abraçaran l'austeritat, com la transparència esdevé norma general, com la defensa del desvalgut s'ha de fer creant més riquesa i repartint millor, com la creació de treball ha de ser el primer valor de la societat, com cal donar més poder adquisitiu abaixant costos, com es defineixen nous terrenys a valors propers a zero per habitatges socials... en fi, potser veurem per sorpresa dels més grans com les pensions han de quedar petites per poder mantenir prou treball. Avui comença una revolució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema