Tercera vegada que he exercit el vot aquest any. A Catalunya. He pogut escollir alcalde, escollir president de la Generalitat i ara president del Govern. He pogut aportar el meu granet de sorra per designar algun dels 21 regidors de Salt, algun dels 17 diputats al Parlament i, ahir, algun dels sis diputats al Congrés per Girona i els quatre senadors que ens representaran.
En tots els casos, he anat al mateix col·legi electoral i m'he regit per la mateixa llei. He pogut escollir entre múltiples candidatures i diferents persones. Als llocs de votació, hi havia representants de molts partits fent d'interventors i apoderats. Meses, urnes i ciutadans escollits a l'atzar que donaven fe que es complia la legalitat. Alguns han votat per separar-se d'Espanya, altres per frenar les retallades i altres per tot plegat. O pel contrari. Ningú ha denunciat davant els jutjats l'ús de la violència en contra de les seves opinions, ni la Unió Europea ens ha exigit canviar el sistema electoral. Res. Tot com en un país normal.
Per dir que Espanya és una dictadura, s'ha de tenir molt coratge. O no saber en quin món es viu.
