Soldats que no desertaran

22.12.2015 | 07:02

Els soldats que van lluitar en la Segona Guerra Mundial es mantenien units per la cohesió que sempre han proporcionat els grups relativament petits, no pas per cap dogma de caràcter ideològic. Per aquesta raó, la propaganda convencional va tenir llavors un impacte més escàs del que es pensa. Quan cada combatent està integrat en un conjunt primari els membres del qual es troben en una situació de dependència recíproca, per amistat o per altres satisfaccions humanes que reforcen la moral, és gairebé impossible que es rendeixin o que desertin. Només els elements que se senten aïllats acaben fent aquest pas, en principi, més negatiu per al col·lectiu en el qual no han pogut ingressar que per a ells mateixos. Aquesta és una conclusió molt rellevant d'un estudi publicat pels sociòlegs Morris Janowitz i Edward Shils l'estiu de 1948 en la revista Public Opinion Quarterly que, com demostren diversos moviments independentistes arreu del món, encara avui s'aplica en política. De fet, ningú no ha sabut dissenyar una modalitat de propaganda que funcioni tan bé com aquella que planteja i desenvolupa pressions de grup primari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema