Aquesta màgia

«Al·lucino mandarines que persones adultes dediquem tanta energia a fer coses tan estranyes»

23.12.2015 | 08:59
Aquesta màgia

Una amiga meva que últimament va molt atabalada, la setmana passada va anar a comprar molsa i suro, es va enfilar a sobre d'una cadira per treure del prestatge més alt de l'armari una capsa amb unes figuretes comprades a Montpeller fa no sé quants anys, es va asseure a terra i va dedicar una tarda sencera a posar xais, àngels, pastors i filadores per sobre el moble de l'equip de música. La setmana passada jo em vaig passar ben bé un parell d'hores asseguda al sofà fent boletes de neu amb cotó fluix mentre escoltava RAC1 i després em vaig plantejar molt seriosament si substituir el bou que s'ha perdut per un ren nòrdic que hi ha per casa era molt greu. La meva germana és adolescent i sí, us ho prometo, entre examen i examen ha fet un pessebre hipster-una vintena de figures a terra, sense cap indici de paisatge, a l'estil Dogville: impressionant-. L'home d'una altra amiga meva a principis de mes va sortir a caçar un tió i va tornar victoriós amb un tronquet molt mono que portava una bufanda lligada al coll. Una altra va estar uns dies molt estressada perquè no tenia temps d'anar a comprar l'arbre i quan finalment ho va aconseguir, ella, home i nens es van passar un matí de diumenge sencer penjant els objectes més inimaginables a les branques del petit pi. Mentrestant, centenars de nens i nenes al·lucinen descobrint com els tions, embolicats al costat del radiador, pelen les mandarines abans de menjar-se-les i de tant en tant fan un pet. Demà a la nit a moltes cases hi haurà nens en una habitació resant o cantant nadales molt emocionats mentre esperen que el tió estigui a punt -oh, un altre pet!- i en d'altres cases esperaran el pare Noel (no sé ben bé com es fa però segur que també és emocionant). He vist com la filla de la meva amiga, molt concentrada, escrivia una carta a tres reis que viuen molt lluny, a Orient, per demanar-los un regal. I resulta que d'aquí a quinze dies vindran a portar-li! I es passejaran pels carrers acompanyats de cavalls i patges i la nena es quedarà amb uns ulls com plats. Però és que a més a més -encara no m'explico com ho fan- portaran regals a casa de tots els nens que han fet una llista. I jo al·lucino mandarines que persones adultes dediquem tanta energia a fer coses tan estranyes -no em digueu que no ho són- però m'agrada molt, m'agrada molt que després de tot plegat (i en aquest tot plegat que cadascú hi posi el que vulgui) siguem capaços de mantenir aquesta mena de bogeria que no té ni cap ni peus però que ens fa tanta il·lusió. Perquè encara que diguem coses com el Nadal no m'agrada o és un complot mundial per potenciar el consumisme o és una festa religiosa i jo passo, en el fons, en el fons, en el fons per Nadal ens embriaga una mena d'esperit estrany que fa que ens faci il·lusió veure els carrers il·luminats. I grunyim -Quina despesa! Quants dinars! Quin rotllo!- però aquesta màgia nadalenca que se'ns encomana una vegada a l'any, d'alguna manera i no sé per què, fa alegria i se'ns posa bé.
Us desitjo unes molt bones festes, de tot cor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema