Lnació la formen tant les elits que aplaudeixen l'entrada d'Artur Mas al Gran Teatre del Liceu com els soferts lluitadors anarcosindicalistes dels barris de la Barcelona més castigada per l'atur i la recessió espanyola. Si els dirigents de la Unió Soviètica comunista haguessin renunciat a atacar l'Alemanya nazi amb l'excusa que no es podia ajudar l'etern enemic de classe (els Estats Units capitalistes), difícilment s'hauria arribat, la primavera del 1945, al cor de Berlín per derrotar Hitler. Benvolgudes senyores Gabriel: el senyor Artur Mas és útil -jo encara diria més: imprescindible- en la lluita per convèncer els espanyols que l'opressió que practiquen no tindrà futur a Catalunya. Benvolgut senyor Artur Mas, la CUP -i en concret el moviment Endavant- és primordial per revertir d'una vegada les seqüeles de la derrota del 1714. Les elits espanyoles volen que vostès practiquin el foc amic. No caiguin en la trampa. Pactin ja! I després aixequin tants murs de Berlín com vulguin. Si són incapaços d'arribar a un acord, haurem d'esperar una nova generació de polítics menys espanyolitzats, menys provincians, per no perdre la condició de nació.