Nadal 2015

«Era l'Àngel anunciador, envasat en una cenyida indumentària de plàstic i cuir i amb un casc metàl·lic com un passamuntanyes, que conduïa una motocicleta»

23.12.2015 | 08:59
Nadal 2015

Els rabadans, en Lluquet i en Rovelló, els dos protagonistes dels pastorets d'en Folch i Torres, havien estat molts anys fent de sagals, i en Lluquet, molt reivindicatiu, no ho podia aguantar més i estava a punt de dir-li al majoral que volia progressar en la seva empresa i li demanaria un lloc de responsabilitat. Li semblà que avui, que esperaven com cada any l'àngel que els avisaria del naixement de Jesús, era un dia escaient.

Volia ser nomenat pastor com en Jacob i en Mateu, que ja feia temps manaven un ramat, en el supòsit que el majoral no atengués la seva justa petició tocaria el pirandó i emigraria a Egipte a demanar feina al bon faraó per cuidar camells, on un oncle, en Miquel, s'hi havia establert i ja s'havia fet una bonica casa prop del Nil, fins tenia una barca per anar a pescar. (L'oncle Miquel va ser ben acollit pels sacerdots i aviat va ascendir i ara té un prestigi social que mai hauria aconseguit en aquesta terra erma i feréstega. «Valga'm déu que bé m'ho passaré al Caire cavalcant camells pel sinuós desert»).

En Lluquet barrinà com li diria i quins mots empraria per transmetre el missatge al majoral. Ho escrivia amb cura en la memòria per poder comunicar-li de forma fluida i clara. Quan va tenir preparat el discurs, que havia assajat en solitari, va demanar al seu millor amic, en Rovelló, que l'escoltés per conèixer la seva opinió:

«Volgut majoral de la contrada voldria posar-li en el seu coneixement el desig de ser millor considerat en el seu negoci de venda de bestiar. No demano relacionar-me amb els tractants, ni carnissers, perquè sé que és la seva tasca, tanmateix m'ompliria de goig si vos acceptéssiu la meva sol·licitud de prosperar, ja que mai se m'ha extraviat un xai, ni una cabra i he demostrat abastament que sóc responsable, per altra banda augmentarien els guanys si em permet ajudar-lo en el procés de vendes perquè sé força de màrqueting. Vull ser pastor. En el supòsit que la meva demanda sigui desestimada viatjaré a la terra de les piràmides on l'oncle Miquel m'acollirà i em presentarà al faraó que està necessitat de professionals. Allà hi ha un riu enorme vorejat de palmeres i terres fèrtils on conrearé els meus somnis».

- Massa pompós, Lluquet, massa retòric i literari. Cap ramader parla com un cortesà. Simplement has de dir: «Em puges de categoria i em millores el sou o plego de la feina». Endemés encara no ha nascut el Messies i no pots parlar d'empresa, promoció, màrqueting perquè aquests mots no existeixen.

De sobte, mentre parlotejaven, s'escoltà un soroll estrepitós, no conegut, que no procedia de cap força natural. Era el motor d'una màquina i els pastors van veure atansar-se un vehicle, que deixava anar fum pel darrere, però ells suposaren que es tractava d'una nova bestiola mai vista en el veral. Era l'Àngel anunciador, envasat en una cenyida indumentària de plàstic i cuir i amb un casc metàl·lic com un passamuntanyes, que conduïa una motocicleta de la marca Vespa. Els pastors cregueren que era un fantasma.

-No sóc cap fantasma, sóc l'Àngel i com bé sabeu sóc molt bromista. Cada any baixava del cel i quedava suspès a l'aire i des d'allà us parlava, no obstant aquest any he vingut amb una eina del futur, que inventaran d'aquí a vint segles venidors i com que som amics i cada any em convideu a sopar he optat enguany per presentar-vos la modernitat, que anirà primer damunt dues rodes i al cap d'un temps, damunt quatre. Què em donareu aquest any per sopar?

Fa 2015 anys en la vigília de Nadal l'Àngel anunciador sopa amb els fidels pastors i a la sobretaula els comunica que a Betlem ha nascut el fill de Déu. Els exhorta que vagin a adorar-lo i li portin algun present. Com que els pastors són pobres de commiseració l'únic que poden regalar-li és un formatge de cabra, alguna menja del fato, que porten en el senalló i igualment faran si pel camí troben bolets o fruita del bosc.

Mentre s'escalfaven en la gebrada nit i l'àngel no parava de garlar se'ls acostà una velleta que els demanà: «Un plat de sopa calenta que jo, desdentada, me l'endraparia amb molt de gust perquè tinc fred i molta gana. Fa estona que busco un fogueró, una manduca i amics. He estat de sort, aquí comparteixo amb vosaltres l'escalfor, la companyia i el privilegi de veure de nou l'àngel, que ja fa anys que ens coneixem; és molt bona persona celestial i sempre m'ha ajudat molt». Li feren un lloc prop del foc i l'àngel continua parlant.

- Us asseguro pastors que hi haurà un nou temps que el cel serà un trànsit de màquines voladores en forma d'àguila, que pel cul vomitaran ratlles de fum, i per sota el mar hi aniran vaixells submergits, ben tapats, com els taurons, hi haurà carreteres asfaltades i vies de tren, per les primeres correran grans escarabats metàl·lics i per les segones serpents de ferro amb finestres de vidre. Per altra banda també s'adonaran que el planeta terra és rodó, que el sol és en el centre del nostre sistema planetari i que existeixen altres continents ara ignots. Les dones sabran llegir i escriure i algunes dirigiran els seus països... Estimats pastors vaig per feina que no tinc tota la nit, em resta visitar més pobles. Bon Nadal!

L'àngel s'acomiadà, fugí amb la moto, que s'alçà de terra i volà com un ocell deixant un solc lluminós. Llavors el majoral comentà als pastors: cada any l'àngel explica coses més estrafolàries, s'ha fet un xic vellet, porta molts segles al damunt, caduqueja, tanmateix ens ha avisat que és molt bromista. En sap greu desmentir-lo, però la terra no es rodona i no ho és perquè ho dic jo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema