Anàlisi del 20-D: Deu conclusions d'unes eleccions diferents

El Partit Popular ha aguantat més bé del que estava previst. Mantenir 7,2 milions de vots i 1,7 milions de diferència respecte al segon partit, després de les pujades d'impostos, les retallades, els casos de corrupció, etc. és bastant meritori. Per poc que millori l'economia en el futur pot tornar a tenir el seu vot tradicional a l'entorn dels nou milions de votants. De fet, enguany, la possibilitat de posar en risc la recuperació econòmica ha estat un dels factors clau per entendre els 123 diputats del PP.

El bipartidisme ha aguantat més del que es preveia. A part del PP, el PSOE també ha resistit bastant bé si tenim en compte les enquestes, però és evident que aquest és el pitjor resultat de la seva història i li serà molt difícil liderar l'oposició amb un resultat tan just i amb nous lideratges que li disputaran el paper a l'oposició. El 51% dels vots que han aconseguit els dos grans partits en aquestes eleccions ens anuncien la fi del bipartidisme però alhora la seva solidesa, ja que tot i que el sistema deixi de ser un bipartidisme imperfecte, de facto, fa que tot el que passi en aquesta legislatura hagi de ser liderat per un dels dos partits tradicionals.

Mai una campanya ha tingut tanta incidèn?cia en uns resultats. Mai s'han decantat tants vots durant els quinze dies de campanya. El mal resultat de Ciutadans i el bon resultat de Podem són fruits de la campanya electoral. Ciutadans ha fet una mala campanya que li ha acabat passant factura. Sobretot en els debats. No han sabut estar a l'alçada de les expectatives que havien generat i molts votants provinents del PP que pensaven votar-los han optat per tornar a casa i altres votants partidaris de més càstig i regeneració han optat per Podem. No han sigut vistos com un partit útil, a diferència de Podem. El partit de Pablo Iglesias ha sabut aprofitar la campanya per aconseguir una remuntada que l'ha deixat a poc més de 200.000 vots del PSOE.

Hi ha hagut molt vot ocult. La gent no volia reconèixer que havia votat el PP, ni el PSOE ni Democràcia i Llibertat. D'aquí la diferència entre les enquestes a peu d'urna a les vuit del vespre i el resultat final. Els grans partits continuen gaudint d'un gruix de votants considerable encara que part dels seus votants no vulguin admetre-ho públicament.

El bon resultat de Podem neix de la perifèria i gràcies a les «confluències». Sense les confluències amb partits «regionals» potents, Podem no hauria tret els 69 diputats que ha tret. Ha guanyat en vots a Catalunya i al País Basc. I ha quedat segona força al País Valencià, Navarra i Galícia. La perifèria ha votat per una altra Espanya. Un país plurinacional que de moment no és possible.

A Catalunya, En Comú Podem ha guanyat de manera clara. El partit de Xavier Domè?nech ha sabut jugar amb aquells elements que comparteix la majoria de la ciudadania catalana: dret a decidir, discurs d'esquerres i confrontació amb la dreta espanyola. Un bon candidat com Domènech i el cada cop més valorat suport d'Ada Colau han acabat de convertir-los en la referència de l'esquer?ra a Catalunya en aquestes eleccions. S'han convertit de cop en un partit gran, en un partit «catch all». Tant han rebut vots provinents de Junts pel Sí i la CUP, com del PSC i Ciutadans.

ERC ha superat DL en vots i diputats. Per primer cop, s'inverteix l'ordre en el camp sobiranista i el partit republicà aconsegueix el lideratge. Aquest resultat pot acabar tenint influència dins la coalició Junts pel Sí -sobretot a l'hora de configurar govern si finalment es forma- i pot marcar la política catalana en els propers anys. Sobretot, perquè Convergència encara no ha tancat el seu procés de renovació i perquè la victòria d'ERC pot provocar un canvi en la política d'aliances.

El 20 de desembre marcarà el Procés. La victòria d'En Comú Podem, que aconsegueix un 25% dels vots a Catalunya, amb bastants vots provinents de l'independentisme i el fet que els vots sobiranistes en aquesta ocasió només hagin aconseguit sumar un 31% dels sufragis, fa que els resultats del 20-D impactin de ple en el Procés i aquest acabi «mutant». Si més no, agafarà un ritme i unes formes diferents. Si ho hagués de definir en un titular, diria que «el tenim pressa ha passat a millor vida». El 20-D ens ve a dir que el Procés pot continuar però que si vol ser majoritari ha de modular el seu ritme.

A Catalunya, encara no s'ha acabat de definir el mapa polític. Fa anys que està canviant però encara no s'ha acabat de definir. El fet que l'àrea metropolitana de Barcelona hagi passat del taronja de Ciutadans al lila de En Comú Podem en només tres mesos, ho evidencia. Partits que treuen un gran resultat i que en pocs mesos es desinflen. I a la inversa. El votant català està fent proves i encara no ho té clar. S'està definint en totes direccions: l'espanyolisme, el sobiranisme, les esquerres i la dreta. El partit que sàpiga jugar millor les seves cartes en aquests propers dos o tres anys, pot acabar essent hegemònic en el seu àmbit de competició. Compte doncs amb els propers moviments, ja que ara qualsevol error es paga.

Formar govern serà complicat a Espanya. El resultat que ens deixen aquestes eleccions és extraordinàriament difícil, però hem de tenir clar que un avançament electoral seria un fracàs per a tots i podria acabar perjudicant aquell que avui té la clau de la governabilitat: el PSOE. Tot em fa pensar que hi haurà un govern del PP, en el qual participarà Ciutadans d'una manera activa -segurament amb la legislatura iniciada- i amb un cert paper del PSOE en moments puntuals, com per exemple la investidura. Un govern, doncs, diferent de l'actual ja que no podrà tirar endavant moltes lleis i haurà d'aprendre a negociar-ho tot.

En el que tots podem estar d'acord, però, és que el gran guanyador de les eleccions de diumenge va ser el Congrés dels Diputats. La política torna al Congrés, d'on no hauria d'haver marxat mai.