En un moment en el qual es tanquen tants establiments històrics, un fenomen que, per desgràcia a la ciutat de Girona ha saquejat la nostra memòria visual, reconforta veure com can Geli, la mítica llibreria de la nostra infància i dels llibres de text, es manté més ufanosa que mai. Reconforta veure el seu staff, tan professional i diligent -com sempre a can Geli pots trobar qualsevol llibre!-. I reconforta encara més veure com la llibreria s'ha renovat -sense renunciar a la seva essència, ni tant sols al seu aspecte de sempre, en forma de llarg corredor entre dos carrers- organitzant presentacions de llibres i altres actes, amb l'ajut dels grans professionals que són Asunción Parés i Fèlix Xunclà, de «Pedres de Girona».
Com que això m'afecta personalment, ja em perdonaran que parli de mi -cosa que no acostumo a fer mai en els meus articles-. El passat dia 19 de desembre un servidor hi va presentar el llibre La cuina modernista, amb una magnífica i lluïda intervenció de la Maria Mercè Roca i la col·laboració de l'amic Abraham Simon, que va oferir al nombrós públic que es concentrava a l'interior i a fora un tast d'uns Peus de porc amb naps negres, una recepta del meu llibre, amb la qual la gent se'n va llepar els dits. Agraeixo des d'aquí als amics, coneguts, saludats i desconeguts la seva presència. Per cert, segons m'han dit, la presentació del meu llibre és la primera que fa en aquest local després de 140 anys d'història!
A Girona, com és sabut, tenim la sort de tenir una altra gran llibreria, la 22, comandada durant anys per l'infatigable Guillem Terribas. Doncs bé, en aquesta llibreria, l'any 1978, jo també hi vaig fer la primera presentació d'un libre, amb en Carles Fontserè, el gran cartellista de la República.
Obert el llibre de la memòria, recordo també que, fins i tot abans que s'obrís oficialment al públic, vaig protagonitzar el primer acte de la nova i magnífica Biblioteca de Girona, en una trobada amb els lectors. Una altra primícia va ser també el primer acte que es va organitzar al nou Teatre municipal de Banyoles, dedicat als patriotes represaliats i torturats amb el beneplàcit del jutge Garzón l'any 1992, on vaig fer el parlament.
Recordo altres primícies similars o amb un altre context, de Castelló d'Empúries a Sant Feliu de Guíxols, passant per Montblanc. O, en el món acadèmic, el fet d'haver introduït per primera vegada en una assignatura de Teoria i Tècniques de l'Art (a l'antiga Universitat de Girona), el tema de la història visual del menjar, en uns anys en què això escandalitzava en el món universitari- fins i tot a aquells, de la mateixa Universitat, que avui, com diria Terricabras, s'han convertit en «esnobs amb davantal» i presumeixen dels seus suposats coneixements culinaris.
Bé, i ara que potser els he avorrit parlant de mi, els desitjo a tots un Bon Nadal, que em sembla la forma més bonica i congruent a la nostra tradició cultural de felicitar les festes o el que alguns, amb un injust oblit de la història, en diuen Solstici d'Hivern. Espero que el nou any ens porti un país lliure, salut i prosperitat. I que un servidor els pugui anar cansant -o no- amb els meus articles.
