Cartes

Carles Mallart. Girona.

LLegeixo fa pocs dies que l´Ajuntament ha imposat multes de 100.000 euros a un banc perquè tenia pisos buits des de feia més de dos anys. Tinc molt desenvolupada la meva consciència social i durant molts anys, entre altres coses, hem mobilitzat per vacances centenars de discapacitats, que és de les coses més agraïdes que hi ha en aquest món. Ja fa temps que ho estic llegint, que molts ajuntaments s´han afegit a la festa de sancionar els bancs.

Per aquest motiu em sembla senzillament «esperpèntic» i mediàtic, de política de baixa estofa, i penso que amb un ànim, més que social, de clara visió recaptatòria. Dubto molt que sigui una cosa legal i que prosperi al Jutjat Contenciós, però és que a més té un component greu de «greuge comparatiu» amb els particulars que tenen molts pisos buits, o la mateixa Generalitat amb l´antiga Adigsa, que sempre n´han tingut centenars de tancats i no ha passat res.

No sóc defensor dels bancs, que només entenen una teoria: compro a 2 «els diners», venc a 4 «els préstecs», i amb aquest 2% em defenso (suposo que s´han adonat que el marge brut és d´un 100%, faig la salvetat). A les entitats bancàries els va gros el tema de pisos, ja siguin de compra, ja siguin de lloguer... ells l´únic que saben fer és moure els diners; i si a sobre d´un tema «habitatge», que no en saben ni és el seu teritori, els multem fortament, no faran res més que repercutir qualsevol cost a la clientela i es quedaran tan amples.

Crec que les autoritats haurien de regular tot el tema de comissions a tort i dret, que per a qualsevol concepte et cauen a sobre 30 euros per aquí, 35 euros per allà, «tot a sac» (5.000/5.800 pessetes quan això anava amb pessetes) i d´això ningú fa res.

La permanent inventiva dels bancs ara ha estat copiada per alguns ajuntaments, ja saben 20% de recàrrec, no contestar els escrits dels ciutadans...

L´últim cartutx

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

Ja a passat el 20-XII-2015, el PP ha guanyat les eleccions, però no sabem qui governarà a l´Estat espanyol; però per si algú pensava que el problema de Catalunya (Junts pel Sí i la CUP,) es podria resoldre un cop vist el resultat de les generals, pot haver de canviar d´opinió, un cop vist avui la roda de premsa que ha ofert aquesta organització d´anticapitalistes i anti tot, en especial anti-Mas, la CUP; han dit que la proposta que han rebut avui, diumenge l´assemblea decidirà si s´accepta per donar suport a la investidura d´Artur Mas; en aquesta roda de premsa, s´han rigut dels periodistes, amb respostes que no han concretat res deixant la incognita mes fosca que fins ara; Sr. Mas no vulgui passar pel camí per on els xantatgistes volen que passi, convoqui eleccions sense perdre temps, que de ben segur que les guanyarà i la CUP desapareixerà, i el procés podrà continuar sense pressions d´antitot, i si son independentistes, pujaran al carro procurant que no els vegin.

Els votants de la CUP de ben segur que molts estan decebuts, perquè no esperaven que la cúpula tingués intencions de crear els problemes que ha provocat per la majoria de ciutadans que estem a favor de la independència, raó per canviar el vot en els propers comicis. Catalunya no pot estar supeditada als desitjos d´un col·lectiu que es presenta com independentista, que vol formar part del govern sense tenir responsabilitats polítiques, que ni tan sols s´han volgut presentar a les eleccions generals per por al fracàs, perquè saben que la majoria dels vots, els han captat de ressentits i emprenyats d´altres formacions polítiques, que han volgut castigar apostant per un canvi en el esdevenir del futur del «nostre nou país europeu», però que ignoraven què bullia dintre l´olla dels antitot.

L´assemblea decidirà, mitjançant el vot secret, i jo dic, si els deu escons aconseguits són els representants del seu electorat, perquè no es proposa una votació secreta al Parlament, a l´hora de votar la investidura? Quina por hi ha a votar en secret, quan és el sistema mes democràtic i més net, en que tothom pot expressar lliurament el seu criteri ideològic, sense por a represàlies, i s´estalviarien tot aquest sainet assembleari propagandístic, un cop ja han passat els comicis.

Trencaclosques per la governabilitat

JOAN JANOHER I SADURNI. vulpellac.

Pel que sembla, anirem a contra corrent dels programes previstos per a la possible investidura, dins un ventall ampli d´opcions serà prou difícil trobar el mecanisme per ajustar la clau escaient del que disposem i necessitem com a país. La principal preocupació dels resultats de les urnes ha sigut l´ampli encaix dels partits emergents, que poden impulsar el canvi més que convenient, per destronar als radicals del immobilisme polític que fins avui ens han governat.

Se´n poden fer moltes de maniobres per cercar una veritable línia democràtica, per consolidar una estructura d´estat parlamentaria, que aporti una renovació amplia d´innovació de la constitució, mitjançant, una declaració formal de criteri. Haurem de considera també que el PP juga o almenys això pretén, de cercar una coalició a canvi de no saber el què pot beneficiar-nos com a poble. Per això, qualsevol iniciativa que prenguin els polítics, pensin abans amb els seus votants.

No fos cas que la filosofia aplicada als seus programes resulti ser un engany, amb el que representaria per als seus electors un fiasco d´escàndol majúscul. Crec que les vies encertades serien poder formar un gran govern d´esquerres com a única solució per enderrocar la força totalitària reconeguda als populars.

Convindreu amb mi que tota proposta feta al socialisme, i que aquest acceptés, s´esdevindria una continuïtat del poder que hem intentat fer fora a les eleccions i no solucionaria el trencaclosques en positiu.