Faves mal comptades

27.12.2015 | 00:00
Faves mal comptades

Faves comptades per l'economista Vergés, escola anglogermànica..." escriu Eduard Cardona sobre la meva anàlisi a la worldwideweb del daltabaix electoral el 20-D. Daltabaix del bipartidisme, partit en dos pels 5 milions de vots i 83 diputats perduts, deixant PP i PSOE sense possibilitat de construir majories fàcils o no tan fàcils. Daltabaix dels antics minoristes, UPyD, que desapareix sagnant 1 milió de vots, i els comunistes, irrellevants vomitant-ne 750.000. Daltabaix dels nacionalismes clàssics -l'ex CiU, pels dos cantons, C i U, BNG, PNB, Bildu, tots ben deshidratats. Però els guanyadors també han patit un daltabaix. Podem té bastants menys dels 69 diputats que al·lega perquè 27 són de grups perifèrics, En Comú a Catalunya, Compromís al País Valencià i En Marea a Galícia. Tampoc ha arribat enlloc FalangitoRivera, que pretenia ser decisiu i queda retratat com el nou Rosa Díez de l'espanyolisme inefectiu. El tercer guanyador, Esquerra, té el regust amarg de superar Convergència -rebatejada de circumstàncies inexplicables com Democràcia i Llibertat- però quedant molt darrere d'Ada Colau d'En Comú, que ha escombrat.
I com es construirà la majoria? La dreta de PP i C's no suma i l'esquerra de PSOE i Podem tampoc. Madrid somia en una gran coalició germanòfila de PP i PSOE, oblidant que no tenen ni un bocí de programa comú excepte anticatalanisme. S'hi pot afegir el tercer anticatalà, C's, per fer què? Perseguir-nos? Portem 300 anys així. L'estupidesa espanyolista no ve de nou.
El vot a Catalunya segueix creixent proreferèndum, amb 100.000 vots més des de setembre mentre l'unionisme en perd més de 100.000. Avui 58% vota referèndum i 42% no. En un trimestre s'ha acabat l'argument espanyolista que a Catalunya no hi havia majoria de vots. N'hi havia d'escons i ara de vots.
Falangito Rivera s'ha trencat el braç dret que alçava tan alt. Acabaria amb l'independentisme perquè quedaria primer a Catalunya i ha estat cinquè, just davant PP, perdent 250.000 vots en tres mesos, un terç dels vots com Rajoy. En el partit ètnic C's no figuren noms catalans, només desarrelats que creuen que "hablar en cristiano" ho soluciona tot: peatges que no tenen a Madrid, impostos robats, no connexió del tren amb Europa, aeroports discriminats de Girona i Barcelona. La "lengua del imperio" ho cura tot. Com Rajoy que no parla anglès per massa difícil. I Artur Mas l'ha après en quatre dies!
PP i PSOE s'han negat a parlar de Catalunya en campanya i ara es troben que Catalunya és determinant. El suport català permet un govern d'esquerra, o fins i tot de dreta si, com feia Aznar amb la policia, Rajoy ofereix un referèndum. Els espanyolistes reien dels catalans negociant tres mesos per formar govern, que si la CUP fa la realpolitik que cal es ratificarà, mentre Madrid segueix en el caos, incapaç de formar una coalició tan estable com la independentista amb un programa clar i català i un acord sòlid i creible. Qui fa el ridícul? De ridícul Duran Lleida, que ha tret la meitat dels vots del seu escuder Espadaler al Parlament. Eduard Cardona, expulsat com jo per denunciar la corrupció, m'explica què tem el corrupte presumpte innocent: "Sense ser diputat a Madrid ja no és aforat". Els votants catalans saben fer justícia divina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema