Els mèrits de Podem han estat refundar l'espai polític de l'esquerra radical, tradicionalment ocupat per un marginal PCE, amb un llenguatge i un relat dels segle XXI, i articular-se amb esquerres territorials i socials molt diverses, també radicalitzades per la crisi. Amb aquests dos fets, ha reunit cinc milions de vots i, a Catalunya, dos escons menys que el PSC el 2011. L'any de la gran catàstrofe electoral socialista.
L'èxit electoral és real, però insuficient: ha quedat darrere del PSOE. Comptà amb la col·laboració entusiasta de PP i C's per sotmetre'l a foc creuat durant la campanya electoral amb l'objectiu de disminuir-lo i superar-lo, i, ara, centra el seu discurs a menysprear la intel·ligència de votants i dirigents socialistes, i les polítiques que proposen i han votat.
La heterogeneïtat de les coalicions, el caràcter personalista de Podem i el perfil d'Iglesias, l'impulsen a continuar l'ofensiva contra el PSOE, al qual vol veure abatut i derrotat. En realitat, el propòsit d'Iglesias no té res de nou. És tan antic com el dogmatisme i el caràcter sectari dels primers partits comunistes: l'origen dels mals és l'existència de la socialdemocràcia, que enganya i distreu la gent de la realitat i la separa del seu partit. En boca d'Iglesias, "seu" adquireix el significat més possessiu imaginable.
Tàctica de curta volada i absurda. Comptarà amb el PP, mitjans públics de propaganda i molts altres per pressionar el PSOE. Però no serà en benefici propi, sinó de la dreta -i absurdament, perquè, des de dins, Susana Díaz és molt més eficaç dinamitant el PSOE. El discurs de Podem està ple d'arrogància i maximalismes que l'aïllen. Vol imposar les seves idees, però sols respectant l'esquerra, assumint postures de mínim comú denominador, amb sentit d'Estat, Podem serà útil i no es desfarà com un terrós de sucre en no gaire temps.
