Cartes

Jordi Pausas. paris.

És de justícia reivindicar una vegada més la necessitat de reinstaurar el Museu Clarà, el màxim escultor noucentista, que tot i que donà gratis et amore les seves ­obres i l´edifici del carrer Calatrava al barri de les Tres Torres a la ciutat de Barcelona, el seu museu va ser absurdament liquidat per ordre de l´alcalde Pasqual Maragall -per instigació d´Oriol Bohigas, honorat, ai!, amb la Medalla Macià el 2006 i el Premi Nacional de Cultura el 2011. Costa de creure que aquest fet -veure hemeroteques- és produís en plena democràcia, tot i la ferma oposició de les més prestigioses entitats culturals de la ciutat... Per contrast, és de justícia recordar que en el negre període franquista, l´alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, tingué prou sensibilitat, visió de futur i empenta política per possibilitar i inaugurar l´any 1969 el citat Museu Clarà i el Museu Picasso -la bèstia negra de Franco!- l´any 1963. Ben aconsellat per l´historiador Agustí Duran i Sanpere, emprengué la restauració del Barri Gòtic, la ciutat romana al subsòl de la plaça del Rei, el cementiri romà de la plaça de la Canuda i les muralles que encerclaven la Barcino -o Barkino- romana... En canvi -aneu a saber el perquè de tot plegat!- tot just fa quatre dies que l´alcalde Xavier Trias decidí enderrocar a cuita-corrents -tot i l´oposició ciutadana- la gran vil·la termal romana de la Sagrera, que els arqueòlegs reclamaven que fos museïtzada in situ. Barcelona ha esdevingut la ciutat dels despropòsits culturals més impresentables i aberrants...

En som conscients?

Laura Bernà.

Nosaltres, quan anem a comprar un aliment al supermercat, no sabem el que estem comprant, és a dir, per exemple: tu vas a comprar un pot de xocolata. Saps que allò és xocolata i no fruita però en realitat no saps el que estàs fent comprant aquesta xocolata. Aquesta xocolata que has comprat i que estàs desitjant menjar-te té unes conseqüències bastant greus. I això per què? La xocolata necessita un oli que s´anomena oli de palma i aquest oli s´obté de zones del món, sobretot de cap el sud, ja que el clima que hi ha allà és molt bo per extreure´l. La part negativa d´aquest procés és que en les zones del sud i viuen primats i altres animals. En extreure aquest oli molts animals, per dir-ho en general però sobretot primats, es queden sense casa, sense la seva llar perquè els humans els la treuen per poder aconseguir aquest ingredient fonamental per fer els productes que acaben a les nostres panxes. Llavors molta gent diu: Pobres animals, hi ha persones que estan destruint el món d´una manera molt maligna i en realitat no saben que ells també estan fent malbé el planeta i la vida dels animals que viuen en aquestes zones del sud, comprant aquests productes que porten aquests ingredients. Això és un ­exemple, però hi ha molts més ingredients dels quals estan fets molts aliments que també s´extreuen de llocs on viuen animals. Llavors tots estem fent malbé aquest planeta.

Nosaltres no hauríem endevinat mai que un ingredient de la xocolata es pogués extreure i pogués causar tant de mal en aquest món. Tot això és per dir-vos que sempre es parla que les fàbriques, el fum, la contaminació fan malbé el planeta, però no ens adonem que fins i tot les petites coses que tots nosaltres consumim tenen també conseqüències greus per al món o vivim.

Què pesa més,

els diners o la urbanitat?

Gemma Miralles. Cassà de la Selva.

Últimament als diaris surten notícies de persones que trafiquen amb drogues per aconseguir diners, o que fins i tot maten altres persones.

Crec que és bastant deplorable que algunes persones arribin a aquests extrems i que posin els diners per sobre de les actituds que hauria d´adoptar la gent per viure en una societat correcta o que hauria de tenir la gent per ser un bon ciutadà. El respecte, l´educació, la bona conducta cap als altres haurien de ser més important que els diners, però molta gent no pensa el mateix. Les persones a vegades es poden tornar boges tenint entre les seves mans una quantitat de diners molt elevada, o tenint la necessitat de posseir-ne més, ja sigui perquè no arriben a final de mes o per algun altre motiu. Entenc que hi hagi gent que necessiti els diners, però no cal matar ningú o dur a terme coses il·legals. Hi ha llocs, associacions o organitzacions que ajuden aquestes persones. Per altra banda, crec que també hi ha persones que no ho fan pels diners, sinó pel simple fet que volen el mal a algú, que tenen algun problema psicològic o familiar, que tenen algun trastorn, o que estan enganxats a les drogues.

Si aquests fets es produeixen de manera reiterada i són més freqüents, crec que s´haurien de començar a prendre mesures més dràstiques, per fomentar la urbanitat de les persones