Any rere any, en aquesta època de final de desembre i començament de gener, solem compartir els millors desitjos de pau i felicitat per a tots els que estimem, i el nostre cor s'eixampla i s'entendreix, donant cabuda als bons sentiments i a les il·lusions. Els records i les vivències familiars de quan érem infants reviuen i retornen a la nostra memòria, i ens fan sentir, més que mai, la necessitat humana de la companyia dels altres, i de forma especial de la família i les persones que estimem. Malgrat totes les vicissituds i la mercantilització d'aquestes entranyables festes, els nostres cors esdevenen més esponjosos, i els bons propòsits i la nostra voluntat accentuen més la mirada compassiva cap als necessitats, els que pateixen, els que estan sols, els que estan tristos i els que no tenen ja il·lusions ni esperances.
Són dies de retrobaments familiars, de rememorança dels nostres records i somnis d'infantesa, de complicitats amb totes les persones de bon cor i de bona voluntat. Amb tota seguretat, el món seria diferent i millor si l'esperit d'aquests dies l'interioritzéssim i el féssim perdurar durant tot l'any. Però els temps i les circumstàncies marquen una deriva aliena a aquest esperit de pau, de bona voluntat i de senzillesa, que representa el Nadal. El consumisme irracional, les compres compulsives, i la substitució del necessari temps que hauríem de dedicar a les persones que estimem per regals, les lluminàries i els sorolls, les festes i desproporcionats dinars, ofeguen, sovint, la nostra interioritat i ens fan oblidar que el temps que dediquem a les altres persones és el millor i més bonic regal.
Ni el consum, ni el diner, ni els regals, ni les festes, ni els bens materials, en general, donen sentit a la nostra vida. Però sovint les aparences se sobreposen i oculten el que és més necessari i verídic: la nostra feblesa, la nostra necessitat d'estimació, de companyia, de comprensió, de compassió. No es pot buscar el sentit de la nostra vida fora de nosaltres mateixos. Sabem que som únics, però també sabem que per ser nosaltres mateixos ho hem de ser-ho solidàriament amb els altres. La senzillesa i la humilitat d'un infant desvalgut ens posa davant la nostra pròpia realitat vital. Si fóssim conscients d'això la vida i la societat serien diferents i molt millors. Desitjo unes bones festes i un 2016 amb salut, prosperitat i solidaritat a tots els lectors, als quals dono les gràcies per la seva atenció.
