L'Informe PNUD 2015 «Treball al servei del desenvolupament humà»

28.12.2015 | 08:45
L'Informe PNUD 2015 «Treball al servei del desenvolupament humà»

fa pocs dies va ser oficialment presentat l'Informe 2015, publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), dedicat a la feina, en complir-se 25 anys des que es publicar el primer informe el 1990. Cal recordar que el PNUD ha conceptuat el desenvolupament humà com "el desenvolupament de les persones mitjançant la creació de capacitats humanes, per a les persones mitjançant la millora de les seves vides i per les persones mitjançant la seva participació activa en els processos que determinen la seva vida". En el pròleg de l'obra, l'Administradora del PNUD Sra. Clark posa l'èmfasi al seu títol per destacar que l'Informe 2015 va més enllà de l'anàlisi del treball en termes econòmics, per vincular-lo directament "amb la riquesa de les vides humanes". Es tracta de prendre en consideració, i així ho fa l'Informe, una visió àmplia de la feina, "ja que va més enllà de l'ocupació i té en compte activitats com el treball de cures no remunerats, el treball voluntari i el treball creatiu, que contribueixen a la riquesa de les vides humanes", destacant la importància del treball de qualitat, de la feina decent en terminologia encunyada per l'OIT, que "ha proporcionat a les persones un sentit de dignitat i l'oportunitat de participar plenament en la societat". Cal destacar la relació d'aquest informe 2015 amb els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per l'ONU el 25 de setembre, un dels quals, concretament el número 8, és "promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tots".

La conclusió general de l'Informe no fa sinó reafirmar allò que moltes persones pensem: que el treball, en aquesta visió àmplia a la qual m'he referit amb anterioritat, pot millorar el desenvolupament humà quan les polítiques posades en pràctica "ofereixen més oportunitats de treball productiu, remunerat i satisfactori, milloren les competències i el potencial dels treballadors i garanteixen els seus drets, la seva seguretat i el seu benestar".

Però, al mateix temps, se subratllen les diferències i desigualtats en el progrés humà a escala mundial, amb un important increment d'aquestes últimes que ha situat la qüestió de la desigualtat en el centre del debat polític i social. Les desigualtats es poden analitzar per raó de gènere, i en tal cas les dades estadístiques disponibles ens indiquen que "les dones guanyen un 24% que els homes i només ocupen el 25% dels càrrecs administratius i directius en el món empresarial"; també per raó d'accés als coneixements bàsics, amb la preocupant dada d'existir al món "780 milions d'adults i 103 milions de joves (d'entre 15 i 24 anys d'edat) ... analfabets"; igualment, per raó de no poder accedir al món del treball, o fins i tot estant dins el mateix per percebre un salari que no permeti una vida mínimament digna o per la permanent inseguretat en què es troba la persona treballadora, amb dades de l'OIT que assenyalen l'existència de 204 milions de persones aturades, entre elles 74 milions de joves, i 830 milions de persones que són considerades treballadors pobres (working poors) per viure amb menys de dos dòlars EUA al dia, i més de 1.500 milions amb una ocupació vulnerable o insegura, incloent aquí a les persones que es troben en una situació irregular i/o que es veuen obligades a realitzar treballs forçosos amb fins d'explotació laboral o sexual, calculant-se que es troben en aquesta situació prop de 221 milions de persones. En fi, la creixent bretxa de la desigualtat econòmica queda ben exemplificada en la dada que durant el proper any la participació de l'1% més ric de la població en la riquesa mundial superarà el 50%, i que actualment "prop del 80% de la població del planeta posseeix només el 6% de la riquesa global".

Per tant, tenir feina és important, però d'aquí no es deriva un vincle automàtic amb un major i millor desenvolupament humà, i l'informe es pregunta, i passa revista en el seu contingut, sobre la qualitat del treball en els mateixos termes que ve fent des de fa anys l'OIT i moltes de les persones que tenen una activitat laboral però que no tenen elements qualitatius que acompanyin a l'element quantitatiu, certament important, de la remuneració econòmica: "És segur el treball? Se senten les persones satisfetes en la feina? Hi ha perspectives de progrés? Possibilita l'ocupació un equilibri flexible entre el treball i la vida personal? Hi ha igualtat d'oportunitats entre dones i homes?".

L'informe passa revista als importants canvis que s'estan operant en el món del treball i en les formes de treballar pel creixent procés de globalització de bona part de les activitats productives i per la revolució tecnològica, destacant que en els últims anys el coneixement "s'ha convertit en un aspecte essencial de la producció", i ha obert noves possibilitats de treball col·laboratiu (qüestió diferent és, afegeixo jo ara, com s'articulen les relacions de treball, per compte d'altri o per compte propi, en el marc de l'economia i el treball col·laboratiu).

Els aspectes positius dels canvis no poden ni han de fer-nos oblidar que també hi ha perdedors, i que cal adoptar les mesures necessàries per corregir aquesta situació, entre elles les polítiques de readaptació professional per als treballadors que perden les seves ocupacions, majoritàriament en els països desenvolupats com a conseqüència de l'externalització de les activitats productives que no són el nucli dur o eix principal de l'activitat empresarial, insistint l'Informe en la importància de posar en marxa "programes que ajudin a les persones a trobar noves feines, millorar les seves competències i mantenir l'accés a una renda bàsica".

En fi, l'Informe no és només un excel·lent document teòric i una font de primera categoria per a l'accés a dades econòmiques i socials a escala mundial que es troben disseminades en documents de diverses organitzacions internacionals, sinó que també formula propostes per millor el desenvolupament humà a través del treball, en aquesta visió àmplia de la mateixa que de cap manera es refereix només al de l'ocupació (per compte d'altri o propi), que s'articulen al voltant de tres eixos; crear més oportunitats de treball per ampliar les opcions laborals, garantir el benestar dels treballadors per reforçar la relació positiva entre el treball i el desenvolupament humà, i posar en marxa accions específiques per fer front a les dificultats de grups i contextos concrets. Igualment, i aquesta és un proposta sens dubte important de cara al futur esdevenidor, l'Informe propugna un nou programa d'acció "per crear un impuls favorable al canvi adoptant un enfocament basat en tres pilars: un nou contracte social, un pacte mundial i el programa de treball decent".
Una lectura recomanada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema