Probablement, Artur Mas ja sap avui si seguirà essent president de la Generalitat o haurà de convocar noves eleccions. Nosaltres sabrem d'aquí uns mesos si seguim amb la mateixa economia neoliberal, la de les retallades, privatitzacions i política laboral ultracapitalista o hem passat a una política social equitable. És a dir, si seguim somiant una impossible independència exprés o seguim lluitant per aconseguir una societat més justa, menys desigual, i combatent per la independència. Però sense coïssors socials. Amb pausa. Amb mida.

M'agradaria, però, plantejar algunes consideracions postelectorals. Començant per una que, per frívola que sembli, té una significació especial. Dilluns passat, gairebé ningú parlava del triomf del Barça, vencedor de la Copa del Món de clubs, fet que, en un context habitual, hauria estat una festa d'exultació. Però al carrer només es parlava de les eleccions espanyoles i el guirigall que s'ha muntat. Què se n'havia fet de la desafecció, de la desconnexió? És tan real i tan intensa com s'ha dit? Com es paeix el triomf d'En Comú Podem, que només promet un referèndum (que no es farà), i deixa el partit de Mas en quart lloc? O l'èxit d'ERC, que passa de 3 a 9 diputats, mentre CDC davalla de 16 a 8? Com s'entén el triomf d'Ada Colau, que no s'ha compromès mai amb l'independentisme de Junts pel Sí, convertida en esperança política?

Evidentment, aquestes i d'altres preguntes suggerides pels resultats a Catalunya, i que alhora suggereixen moltes interpretacions, seran repassades amb lupa pels afectats. Estic convençut que a molts catalans -independentistes o no- els agradaria conèixer les seves reflexions. Les de veritat.