El 2016, a més d'any de traspàs amb un 29 de febrer d'afegitó, és un nombre triangular d'aquells que es corresponen amb la fórmula n (n+1) /2. En efecte, si s'empra la notació ressenyada: (63 x (63+1)) / 2 = (63 x 64)/2 = 2016, que és el resultat de la suma dels 63 primers números: 1+2+3+4+5+....+60+61+62+63 = 2016. És un any triangular com ho va ser 1953 =2016-63 i ho serà el 2080 = 2016+64.
Aquests números es poden representar en forma de triangle. Per exemple, si es col·loquen tres monedes en línia, s'afegeix una segona fila amb dues monedes més i finalment es posa una dalt de tot, s'obtindrà un triangle equilàter de sis monedes. Aquesta figura geomètrica amb els tres costats iguals és un signe de la divinitat i de la perfecció. Els seus vèrtexs expressen tant la trinitat egípcia d'Osiris pare, Horus fill i Isis mare, com la trinitat cristiana del Pare, el Fill i l'Esperit Sant. Conseqüències de tantes elucubracions? Comprovar que en política res és diví ni perfecte.
Això vol dir que Catalunya es veurà abocada a noves eleccions, malgrat l'empat increïble en el soviet de la CUP, tant si els seus dirigents voten a favor o en contra de la investidura d'Artur Mas. S'ha de reconèixer que en saben un niu de marejar la perdiu!
A la vegada, ningú confia que la CUP doni suport un govern estable amb la santíssima trinitat terrenal d'un triumvirat de Mas, Junqueras i Romeva (o Romeva, Mas i Junqueras que tant si val barretina vermella com vermella barretina).
Per acabar-ho d'adobar, els independentistes s'entesten a anunciar la bona nova de la proclamació d'una república catalana per l'any vinent. El triangle equilàter de la bandera estelada és un símbol d'aquest somni republicà.
La crida a les urnes també és possible si els de Podem, després d'investir a Artur Mas, s'apunten a un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya, al marge de la legalitat.
Pel que fa a Espanya, és difícil concebre un pacte entre Rajoy i Sánchez i tampoc és una alternativa amb possibilitats la triada de divinitats (Sánchez, Rivera, Iglesias) per poder desbancar el PP.
Si no s'aconsegueix una majoria sòlida a Madrid, aleshores el camí de les urnes estaria a l'ordre el dia. De complir-se els pronòstics el 2016 seria un any triangular farcit de convocatòries electorals que haurien de resoldre els interrogants polítics plantejats.
Ara bé, votar en democràcia no ha d'espantar ningú. I si serveix per fer neteja de polítics abonats a la poltrona, oli en un llum.
Per tant, els endevinaires malastrucs que auguren desgràcies durant els anys de traspàs són ocells de mal averany. Així doncs, ni cas de les seves profecies.
Tot i que sigui de traspàs i triangular, bon any nou per a la bona gent.
