o hi ha cap mena de dubte que a la CUP s'hi refugien molts joves antisistema que es veuen identificats amb la manera de fer d'aquesta formació política. La seva presència als ajuntaments ha afavorit la transparència i alguns avenços en polítiques socials, sobretot afavorint aquelles persones que per diferents circumstàncies van en segona velocitat.
Però en pocs dies la CUP ha envellit. Pot continuar gaudint de suports procedents de persones que fins ara no votaven, però l'actitud dels seus dirigents no es diferencia massa de la dels responsables dels partits tradicionals.
Deu diputats des de fa mesos ens tenen entretinguts en tertúlies i converses de cafè, però han provocat que el país es paralitzi, que no tingui govern, que el procés s'hagi refredat -i vés a saber si tornarà a florir- mentre tot ho pretenen arranjar amb assemblees que no porten massa enlloc.
Ara ens han dit que el proppassat diumenge no van poder prendre cap decisió atès que es va produir un empat a 1.515 vots entre els partidaris d'investir Artur Mas com a president i els contraris. Diuen els matemàtics que aquest resultat és gairebé impossible que es pugui produir, la qual cosa posa en dubte si de debò les xifres que van donar els dirigents de la CUP eren certes o no. O un altre interrogant, per què no es va desempatar?
Però tot i donar per bons aquests resultats, en acabar l'aplec cupaire, els dirigents van fer una roda de premsa sense acceptar preguntes dels periodistes. Més o menys a l'estil Mariano Rajoy. I això que ens parlaven de llum i taquífrags... Al final, han estat esclaus de les seves pròpies paraules.
I si no n'hi havia prou, van dir que ells no prenien acords en els despatxos. Home, en el Parlament de Catalunya n'hi ha un munt. I és allí on es prenen decisions molt transcendents per a la vida de casa nostra. Tot plegat, incomprensible i ara ens informen que un consell polítics prendrà la decisió final. Per arribar a aquest final, no feia falta tanta assemblea i tan rembombori mediàtic.
Però ja se sap, els de la CUP han d'anar amb peus de plom. Segons com vagin els esdeveniments futurs i la solució que trobin, la meitat dels seus militants se n'aniran a Podem amb la Colau i l'altra meitat cap a ERC. Per tant, no ho tenen fàcil i aquest camí cap a Ítaca endagat per en Mas ha suposat la defunció de CiU, una escissió històrica al PSC, un PP pràcticament KO i ara la CUP en hores baixes. Al costat d'això el naixement de Podem amb molta força, l'ascens d'ERC i uns Ciutadans amb notable presència parlamentària.
Veurem com reaccionarà el president en funcions de la Generalitat al llarg dels propers dies. És un home resistent i que massa vegades l'han donat per caducat, però sempre aconsegueix surar al mig de la mala maror. Junts pel Sí no sembla que es pugui tornar a reeditar i Mas necessita temps per tal de fundar i consolidar un nou partit que l'allunyi del pujolisme i de la corrupció.
Malgrat tot, sembla que allò més factible seria la convocatòria d'unes eleccions a Catalunya al mes de març. Hi ha un desori majúscul i només anant a les urnes es pot sortit de l'atzucac. A més a més, la moció de confiança al setembre no assegura un govern estable de cap de les maneres, per la qual cosa, fins i tot aconseguint la investidura, el president ja sortiria amb plom a les ales.
Són molts els electors que pensen que s'ha volgut anar massa de pressa. I en els primers revolts el cotxe cap a la independència ja ha derrapat. Però això no vol dir que es pugui tornar a reincorporar a la carrera. Al temps.
