Festivals musicals

«No només de festivals viu la música, encara que siguin bons aparadors per conèixer altres expressions o per promocionar als nostres creadors o intèrprets»

29.12.2015 | 08:53
Festivals musicals

Acaba l'any i amb ell un llarg període d'esdeveniments polítics que han alterat la quotidianitat, que queda molt per fer definir però hem d'intentar buscar una mínima normalitat i pensar altres elements que incideixen en la nostra vida social.

Des de fa anys a casa nostra es va configurant una tendència a l'exhibició espectacular com a centre de la vida cultural catalana deixant de banda altres aspectes dels seus continguts. Sembla que es basa en un model on la cultura és allò que es veu, visualitza i és mediàtic en lloc d'un procés humà que es viu en ciutadania.

Un exemple d'aquesta inclinació es pot observar en el gran nombre de festivals musicals que s'organitzen a Catalunya uns 360 a l'any, segons l'estudi de la Generalitat http://goo.gl/pNzzIX. És a dir tenim un festival musical per cada dia, que es concentren en un nombre important a l'estiu. Barcelona ja es bateja com a «ciutat de festivals» a www.profestival.net, amb més de 160. Les comarques gironines en són un bon exemple que ha anat estenent-se en els darrers anys amb més de 90, dels quals uns 30 reben ajuts del Govern.

Aquest fet ja es pot considerar com una tendència consolidada i, per a alguns, imprescindible i sense límits. Els festivals o esdeveniments puntuals representen una oferta cultural important i necessària, majoritàriament tenen un nivell de qualitat acceptable, encara que els efectes de la crisi ja comencen a notar-se en les seves programacions. A més estan estimulats per les polítiques de foment al turisme cultural o l'atracció de visitants «de nivell», cultes, etc... que poden aportar creixement a aquest sector econòmic.

Acceptant la bondat d'aquest fenomen hem de fer altres lectures i consideracions que cal analitzar.

Si això segueix, i sembla que a la Conselleria de Cultura li agrada molt, podem caure en un extrem de convertir el nostre país i pobles com a destí de «Fires, festivals i festes» i com una «marca», terme que hem incorporat del màrqueting. On domini l'efecte mediàtic i la marca de destí tant valorat pel sector turístic i comercial que porta un cert desenvolupament que no es caracteritza per ser integral, inclusiu, ni democràtic.

Els festivals es caracteritzen per la seva temporalitat, immediatesa i impacte. Durant uns dies, setmanes o mesos incideixen en la vida cultural del país i de les ciutats de forma molt intensiva. I es caracteritzen per la recerca de fons de finançament diferents, però molts d'ells reben subvencions de les administracions públiques que troben en aquestes activitats una forma de política senzilla, visible i atractiva.

És evident que és més fàcil i barat fer un festival per la seva temporalitat i concentració que per altres actuacions. Però no podem acontentar-nos en aquesta tendència, ja dominant, que té els seus efectes perversos.

En aquests temps de crisi sembla que els esdeveniments puntuals ja solucionen la papereta a les polítiques culturals públiques tant dels ens locals com de la Generalitat, però no podem oblidar que no només de festivals viu la música encara que siguin bons aparadors per conèixer altres expressions o per promocionar als nostres creadors o intèrprets.

Un país necessita programacions estables de música en els diferents espais culturals que es disposen a nivell local i de proximitat. Incidint en la vida cultural creant públics, oferint lleure creatiu i que amb la seva assistència consoliden ofertes de distribució posterior. De la mateixa forma que hem de donar suport i facilitats als locals privats i comunitaris per que incorporin la música en viu en la seva oferta.

No podem deixar de banda la importància del finançament de les escoles i centres de formació musical i artística que és una aposta de futur i incideix directament en l'augment de capacitats culturals i creatives a un sector de la població infantil i juvenil molt important. Molts d'aquest joves músics que, per preu de l'entrada, no es poden incorporar com a públic en moltes de les programacions dels festivals.

I a més els músics, intèrprets, compositors i grups també necessiten suport per la seva feina creativa amb estímuls de tot tipus, on el suport econòmic, cessió d'espais públics per la seva feina, oportunitats de difusió de la seva obra i foment a la seva internacionalització són elements importants per aconseguir un equilibri a la nostra cultura.

Ens podem quedar satisfets per tants festivals i esdeveniments on la difusió externa creï una imatge acabalada del nostre potencial, però si no trobem un equilibri amb el treball cultural de base, participatiu, quotidià, etc... ens quedarem amb les fulles i els focs d'artifici però no haurem creat un veritable desenvolupament cultural en aquest sector creatiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema