Diumenge passat, al Teatre Principal de Palma, es van lliurar els premis 31 de Desembre. Els concedeix, des de l'any 1987, l'Obra Cultural Balear (OCB) i reconeixen persones o associacions en la seva tasca a favor de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears.

De l'edició d'enguany, volem destacar el premi Francesc de Borja Moll, que s'ha concedit a la «Comissió Cívica del Tricentenari (1715-2015)» per la seva tasca de donar a conèixer, amb actes ben diversos, els episodis de la Guerra de Successió a les Illes Balears així com les conseqüències que tingué aquell conflicte. El seu objectiu és ben clar: «Recordar i divulgar el coneixement d'un fet que va capgirar traumàticament el curs de la història de Mallorca i del que, a escala popular, se'n saben poques coses».

En aquest 2015, doncs, s'han complert tres-cents anys de la resistència dels mallorquins i els eivissencs en aquella conflagració davant les tropes borbòniques. Menorca quedà sota domini britànic durant la major part del segle XVIII.

Unes dates a recordar: el 30 de setembre de 1705, la majoria de la població mallorquina reconegué Carles III d'Habsburg, que assegurava la continuació i modernització en sentit democràtic del sistema de cogovern de Mallorca amb la monarquia. L'11 de juliol passat es commemorà el tercer centenari de la conquesta borbònica de Mallorca, i el 28 de novembre, el de l'esborrany del Decret de Nova Planta de Mallorca i Eivissa, que es publicà el març de 1716.

Quines conseqüències va tenir aquella derrota? L'abolició de les institucions i les lleis pròpies -per tant, l'extinció del Regne de Mallorca; l'augment de la pressió fiscal, la provincianització política, la minorització cultural...

D'aquella contesa, podríem parlar de molts episodis. En volem esmentar un que ens impressionà de manera especial. Va tenir lloc a la torre dels Falcons de Portocristo. En aquest lloc, el 4 d'abril d'aquell any, el jove talaier Guillem Riera, acompanyat de trenta homes més, va protagonitzar un acte d'heroica resistència en rebutjar el desembarcament de les tropes borbòniques al Port de Manacor. Tanmateix, hi va deixar la vida en esclatar-li el canó que disparava contra els vaixells felipistes.

Els fets de què parlem tingueren lloc pocs mesos després de l'11 de setembre de 1714 en el context de la mateixa guerra. No ens han de resultar gens aliens. El millor futur per als nostres pobles passa per conèixer el passat comú.