Cartes

02.01.2016 | 07:18

La gran potinada
Enric Carcereny Beltran. LLORET DE MAR.
Fa uns dies es podia llegir al Diari de Girona que el matemàtic Daniel Aguilera oferia una explicació pels que encara podien tenir algun dubte sobre el resultat de la votació de la CUP. «És com tirar 3.030 monedes a l'aire i que surtin 1.015 de cara». Els que estem convençuts ho veiem clar, que la millor opció és ERC, però els que dubten i pensen en altres partits que també defensen la independència, és imprescindible que pensin en el vot útil per aconseguir la fita que tots volem. No és voler una majoria absoluta, sinó un partit fort, que no depengui de cap altre perquè no torni a passar el mateix.
Després, un cop comenci a caminar la República Catalana tothom veurà que era el camí, per assolir una justícia social de veritat, pensions mínimes més altes, ajudes als més necessitats, siguin infants o adults. Sous mínims, més alts i més dignes. Impostos per a totes les empreses, més justos tant per la més petita, mitjana o gran perquè és necessari crear riquesa, per després poder-la distribuir. Un IVA màxim, molt més baix per incen?tivar el consum. Una llei de trans?parència absoluta (parets de vidre, com diu la Marta Rovira). Càrrecs públics qualificats, i de mo?ral irreprotxable, i ben retribuïts amb les mateixes condicions laborals de qualsevol treballador. I una justícia independent, que no depengui de cap partit. Tot això, acompanyat:
En primer lloc d'una educació gratuïta que des de la infantesa s'inculqui a part de la cultura, la necessitat de complir amb les obligacions envers l'Estat i les persones més febles. Com no fer mal ús de la sanitat, dels medicaments, etc.
En segon lloc, una sanitat universal i gratuïta, fomentant la investigació a tots els nivells.
En tercer lloc, unes infraestructures necessàries per al desenvolupament de totes les indústries i especialment del turisme.
En quart lloc, ajudes per fomentar l'ús i desenvolupant les energies alternatives al petroli.
Qui no vol tot això? Per tant és necessari pels que encara dubten, pensar en el vot útil, i no n'hi ha cap més que el d'ERC.

Bicicletes prohibides
Joan Benet Fernàndez. GIRONA.
A l'Ajuntament han vist que de les bicicletes també se'n pot treure, i han decidit posar en curs aquelles normes ja fetes.
Les bicicletes sempre han passat per les voreres. Si alguns ciclistes les fan sevir com a lloc de proves de velocitat, no respectant els vianants, no per això s'ha de penalitzar tots els ciclistes que hi van.
Això seria el mateix que, ja que hi ha cotxes que corren més del compte i no respecten la velocitat permesa, doncs multar-los tots. Això es veu clarament a les vies que travessen o surten de la ciutat.
Aquest estiu que s'ha fet una canalització de llum per a la Nestlé, i encara hi continuen aquests dies, veiem que al parc de Fontajau, han aprofitat per fer-la al carril bici. I allà on abans era terra, ara és ciment però tapat amb una fina capa de terra.
Tanmateix a l'entrada del pont sobre el Ter, la canalització s'ha tapat amb un asfalt que és un nyap. Igual un nyap fet quan es va posar llum al McDonalds. Així que encara que hi ha bastants carrils bici, no tots compleixen. Ho veiem quan es va obrir a la plaça Europa, el carril bici nou de trinca, el varen fer ple d'ondulacions. Veiem com hi passen les bicicletes.
Interessa que les bicicletes vagin per l'asfalt dels vehicles, per apaivagar la seva velocitat, perquè veiem que una bicicleta al davant fa que els vehicles minorin la marxa, fins que no l'avancen. Una bicileta no pot córrer com un cotxe. I encara que els que s'estan ara a l'Ajuntament han fet molt, sempre quedarà per fer. I si hem parlat de cotxes, per què no multen aquells que ens fan saber que tenen un potent equip de música?

Els gegants d'Anglès
Pere Espinet i Coll. portaveu del grup PAU.
Recordo amb enyorança les Gales del 1996, quan el poble d'Anglès es va involucrar en un projecte en què cadascuna de les associacions del poble feia la seva aportació, a voltes tot dissenyant, cercant recursos, fent els vestits, etc. El poble érem tots, el poble érem la Remei i en Miquel, els nostres gegants, veritables fils conductors de la comunió que hi va haver i del que ha estat i serà sempre un referent del nostre poble.
Passa el temps i malauradament molts dels iniciadors del projecte ja no es troben entre nosaltres, però val a dir que, tot i les dificultats, la flama continua, i en Miquel i la Remei són presents a molts de llocs dels nostres pobles, donant a conèixer la nostra identitat, i que com a anglesencs i anglesenques ens en podem sentir ben orgullosos. Tot projecte té una pujada i una baixada. L'actual junta, que batalla de valent, ha fet una crida demanant suport per a la continuïtat del projecte iniciat el 1996.
En vistes de tot això, el nostre grup municipal, PAU, en la confecció dels pressupostos, va demanar a l'equip de govern actual una aportació per a uns nous gegants, que fossin més manejables o, si més no, una remodelació dels actuals, sempre guardant les formes i normes inicials, però malauradament tant els components de CiU com d'ERC varen declinar la proposta. Creiem que, si molts d'ells haguessin estat en l'inici del procés del 1996, de ben segur que entendrien millor el concepte dels nostres gegants i haurien avalat la proposta del grup PAU.
Esperem que el pas del temps ajudi a reflexionar i que properament el poble d'Anglès tingui disponible una consignació per als nostres gegants.

Aquelarre químic
Joaquín Durall. BANYOLES.
El bisbe de Còrdova qualifica la fecundació artificial d'«aquelarre químic!». Els de la nostra edat (iaiets d'uns 70 anys) vam patir la deformació religiosa pròpia de l'època, que, segons sembla, encara no s'ha superat en segons quins cervells de «des-educadors» religiosos retorçats i estudiats.
Constreny un mínim d'elasticitat cerebral i tenir més fe en el progrés, a més d'acceptar que, en el nostre món, fins les religions són relatives i han d'adaptar-se contínuament al bon criteri de les persones honestes de tots els temps.
Einstein va demostrar (amb la rigorositat de les fórmules) que el macrocosmos de l'univers és relatiu. Doncs així li va agradar parir-lo (mai millor dit) al Creador. Però alguns encara no intueixen qui és Déu, tot i estar present per tot arreu de la creació, ni es fan una idea de com ha de ser més o menys, que és del que tracten totes les religions i filosofies mundials. Desenfocaments visionaris com el comentat són els que fan perdre la fe.
Tinc una amiga amb un fill d'«a?que?larre químic» que és la persona més feliç i agraïda del món; món que, cada dia, hem de millorar (gràcies a la ciència), per tenir un coneixement més exacte de Déu.

Terrorisme ecològic
Lola Arpa V. Peratallada.
Una de les maneres més senzilles i ràpides d'enfonsar un país és destruint els seus recursos naturals. El canvi climàtic galopant, provocat per l'egoisme de l'home i per la manca d'actuació dels governants, està afavorint aquells que ens odien.
Mentre milers d'hectàrees del nostres boscos cremen irremissiblement, el país només es preocupa de qui serà el proper governant. I la guerra ecològica tot just acaba de començar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema